Pirates llegendaris






















A continuacó un presento uns quants pirates que van fer història al seu temps i, precisament per aquest motiu, encara en els nostres dies es recorden les seves proeses i es conten llegendes sobre ells. uns exemples són:

Roberts Bartholomew
Mary Read
William Kid
Anne Bonny
Barbanegra (Blackbeard)

Calico Jack (John Rackam)
Francis Drake
Henry Morgan
El Olonés
Michel De Grandmont
Dones a la Pirateria: La Pirateria és un món, on en qualsevol pel·lícula, llibre, història, etc. es troba representat majoritàriament per homes. Però, hi va haver mai cap dona que "habites" aquest món? La resposta a aquesta pregunta és afirmativa. efectivament, hi van haver-hi i més d'una es va convertir en un ferotge i temible pirata. Un gran exemple és Anne Bonny, la qual va néixer a Irlanda, en algun moment entre els anys 1697 i 1705. La nostra protagonista, va introduir-se en el món de la pirateria gràcies a un pirata anomenat Calico Jack (John Rackam), ell va enamorar a la que es convertiria en una de les pirates dones més importants de tots els temps. Cal remarcar que quan Calico Jack i Anne es van conèixer, ella estava casada i el seu marit que es trobava en aquells moments en alta mar fent un viatge.

Quan va tenir l'oportunitat de realitzar una aventura juntament amb Calico Jack tot embarcant-se en un nabiu anomenat Venjança (propietat del Capità Charles Vane) va tenir, en un primer moment, que resignar-se donat que li van denegar el permís d'embarcar pel fet que era una dona. En aquells temps i al món dels mariners, pirates i bucaners, hi havia la creença de que viatjar amb una dona a bord portava mala sort (aquesta creença surt reflectida a la pel·lícula Los piratas del caribe 1 i 2). Anne Bonny volia com fos no quedar-se a terra així que va optar per, com a molts altres pirates dones, vestir-se com un home.

Els dos pirates van passar un bon any saquejant i fent fortuna, etc. Després de que Anne Bonny hagués de tornar durant un període a New Providence (que és on vivia ella amb el seu marit), i després de que succeïssin altres esdeveniments, finalment Anne i Calico Jack fan formar una tripulació, van robar un vaixell al port i van tornar a partir a alta mar. Va ser amb la captura d'un vaixell alemà que van conèixer a Mary Read, una altra pirata dona, i els tres junts van continuar la seva aventura en la pirateria. tot els hi va anar bé fins que el governador de Jamaica va capturar el vaixell. A Jack i la seva tripulació els va esperar l'orca però les dues dones es van salvar al·legant que estaven embarassades, cosa que era veritat, però no de la presó. Mery va morir durant la seva condemna i Anne al final, gràcies als contactes del seu pare va poder sortir i va tenir el seu fill.

Per finalitzar voldria remarcar que Anne Bonny no era precisament una dona pacífica, sinó tot el contrari: era molt rebel i tenia un comportament molt violent.
Si voleu conèixer a aquest temibles pirates podeu visitar a la següent pàgina web: http://runningwild.iespana.es/piratas/piratas/personajes.htm

Una mica de llenguatge de navegació

A continuació us presento un seguit de frases que un bon grumet, disposat a endinsar-se en una magnífica aventura marítima, ha de coneixer:

- Llevar ancores.
- Inflar les veles.
- Home a l’aigua!
- A l’abordatge!
- Tenir mar plana.
- Vent en popa!
- Solcar les aigües.
- Mal llamp!
- Sí Capità!
- Terra a la vista!
- Arriar la bandera.
- A tota vela!


Vocabulari que surt a l'Illa del tresor:
- Mascarons.
- Amarra/es.
- Quilla.
- Goleta.
- Popa.
- Proa.
- Estribord.
- Babord.
- Grumet.
- Coberta.
- Pirata.
- Timoner.
- Bucaner.
- Bauprès.
- Orsa de la vela.
- Vela del trinquet.
- Botí.
- Cantó de sobrevent.
- Cantó de sotavent.
- Fondejar.
- Virar.
- Solc del vaixell.
- Pal major.
- Àncora.
- Motí.
- Castell de proa.
- Esquif.
- Cofa.
- Cloracle.

Illa del Tresor


Jim Hawkins: És el narrador i protagonista de l'aventura de l'illa del tresor. Aquest és un jove d'uns 13 o 14 anys, el qual es veu en mig d'una de las majors aventures que ell hagués pogut somiar mai. Durant aquesta gran aventura, Jim passarà per una sèrie d'esdeveniments que faran que aquest passi per un procés, el qual serà transformat d'un simple i vulgar espectador a un actiu participant de la història, qui determinarà a més, el seu propi destí gràcies al seu coratge i, a vegades, amb accions massa arriscades. Malgrat que Hawkins no té cap habilitat especial i tampoc va sobrat en valentia, serà ell i no pas cap dels grans, o l'home amb més experiència del viatge qui descobrirà el pla maligne dels pirates, qui trobarà a Ben Gunn (i el "recluti per la causa") i qui s'apoderi de l'Histaniola i la retorni al seu capità. aquest personatge, al final del la novel·la ha madurat i s'ha convertit en un noi molt competent capaç de fer moltes coses. És amb el seu triomf a la Hispaniola sobre Israel Hands quan la seva maduració psíquica està complerta.



Sra. Hawkins: Mare del protagonista, és l'única dona que apareix en tota la novel·la.



Sr. Hawkins: Propietari de L'Almirall Benvow i pare de Jim. No apareix gaire a la novel·la donat que mort a la primera part del llibre.



Billy Bones: És el primer pirata que coneix en Jim. Malgrat que Bones demostra un comportament sospitós, Jim no té por d'ell sinó que gaudeix de l'atracció que representa el pirata per a l'hostal. El pirata és amable amb el noi i a més, aquest personatge és un dels precursors del que serà una besant del caràcter de John Silver el Llarg, concretament la part amable, agradable que utilitza Silver quan està de part dels homes nobles.



Dr. Livesey: És el doctor del poble i de l'expedició que anirà en busca del tresor. Stevenson el descriu com un home just, intel·ligent, intrèpid i molt ben organitzat. Des del primer moment que apareix a la novel·la aquest personatge es preocupa per Hawkins, per tant, és una de les possibles figures paternals que té Jim a l’abast. El doctor Livesey és també un dels narradors de la novel·la, encara que solament en alguns capítols. Aquest personatge es preocupa molt per la justícia, donat que a part de metge també és jutge.



L'Hisendat Trelawney: És l'home que financia la busqueda del tresor i per tant, l'aventura. encara sembla que estigui al cim de totes les coses, sovint comet errors com per exemple contractar a Silver com a cuiner de bord i a la tripulació que posteriorment s'amotinarien i s'apoderarien del vaixell. Trelawney és un home molt ingenu i per aquest motiu és molt fàcil d'enganyar-lo. La millor habilitat que posseeix és la seva perfecta punteria, sent un dels millors tiradors de que gaudeix l'equip dels bons (no pirates).



El Capità Smollett: És el capità de la Hispaniola i és l’oposició a Trelawney donat que Smollett és perspicaç, intel·ligent, etc. El capità demana obediència als seus mariners a bord de la Hispaniola i es troba una mica amb conflicte amb l'Hisendat donat que aquest no respecta la seva autoritat.



John Silver el Llarg: És el vell mariner que contracta l'Hisendat per fer de cuiner a la Hispaniola. Silver és des d'un principi el líder dels pirates i un amic del protagonista. És un personatge dinàmic d'una sola cama i normalment va acompanyat pel seu lloro anomenat Capità Flint (en honor al famós capità que va amagar el tresor que estan buscant). Moltes persones que han llegit i comentat la novel·la afirmen que realment el veritable heroi d'aquesta història és precisament aquest personatge, i es que en un principi la novel·la s'anava a anomenar "The Sea Cook" ()el Cuiner del Mar"). John Silver és un personatge que posseeix una doble personalitat, donat que es pensa que Silver combina els caràcters de dos personatges pirates que apareixen a la novel·la. El primer és Billy Bones (aquest representa la part més amable i bona de Silver) i l'altre és el cec Pew (aquets representaria la part més temible, terrorífica i despietada del capità Silver). No es pot negar que aquest és un dels personatges més importants de la novel·la donat que Silver el llarg no és bo o dolent més aviat és una barreja entre els dos adjectius. Per la creació d'aquest personatge Stevenson es va basar en un amic seu, el poeta W.E Henly al qual li faltaven els dos peus.



Israel Hands: És un membre del bàndols dels pirates (els dolents) i anteriorment havia set l'artiller del Capità Flint. Aquest personatge és molt avispat i ingeniós i es regeix per la filosofia de "viu o mor". Israel Hands mort a mans de Jim Hawkins.



Ben Gunn: És un dels membres de la tripulació del Capità Flint. Va ser precisament el ferotge capità qui va ordena que es quedes abandonat en aquella illa. És ell qui ajudi en un moment crucial de la història al bàndol dels bons i també és ell qui troba el tresor que va amagar en Flint. Encara que la resta de pirates el veuen com un estúpid i un inútil, Ben demostra una gran astúcia i capacitat per a sobreviure a l'illa tot sol. Gunn aconsegueix tornar a casa amb la resta de la tripulació, encara que la part del tresor que li corresponia la va malbaratar en un tres i no res.



Abraham Gray, Hunter i Joyce: Pirates, membres de l'Hispaniona que s'uneixen al bàndol dels bons, dels homes honrats. Gray és l’únic que sobreviu, els altres dos moren a mans dels pirates.



Anderson, O'Brian, Dick, Morgan i George: Pirates membres de la Hispaniola que lluiten pel cantó dels dolents. El seu únic objectiu és apoderar-se del tresor sigui com sigui.



Tom i Alan: Membres de la tripulació de l'Hispaniona morts a mans de John Silver. No volien lluitar pel bàndol dels pirates sinó pel bàndol dels honrats.



Tom Redruth: És el servent de l'Hisendat i és un dels primers homes honrats en morir a la novel·la.

Biografia de l'autor



Robert Louis Balfour Stevenson va néixer a Edimburg (Escòcia) un 13 de Novembre de 1850 dins d’una família benestant i va morir a Upulu (Samoa) 3 Desembre de 1894.


R. L. Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada donat que no va cursar cap estudi durant aquells anys. Tan és així, que a l’edat de 8 anys encara fos una persona analfabeta. Stevenson va acompanyar, durant la adolescència, al seu pare en gran quantitats de viatges, dels quals es va inspirar per les seves posteriors obres. Més endavant, es va apuntar a la Universitat d’Edimburg per estudiar Enginyeria Nàutica. No va ser precisament perquè a ell li agradava, sinó més aviat per continuar el mateix ofici que tenia el seu pare. Per tant, al final va deixar la carrera d’enginyeria i es va interessar més pel món de les lleis. Al 1875 va començar a exercir la pràctica d’advocacia, però finalment, Setevenson va decidir que el que realment li agradava: la literatura.

Stevenson, viatger incansable, un cop arribat a França li van aparèixer els primers símptomes de tuberculosi i va ser en aquest mateix país on, al 1876, als 26 anys va conèixer la que seria la seva muller. Aquesta es deia Fanny Osbourne, una nortamericana d’uns deu anys més gran que ell i ja amb fills fruits d’una relació anterior. Stevenson Fanny es fan casar al 1880 i va viure durant un temps, entre altres llocs, al Far West.

Els anys van anar passant i la salut de l’autor va començar a empitjorar. El matrimoni es va tornar a mudar una gran quantitat de cops (per trobar, també, l’ambient o clima idoni per la seva delicada salut): a Edimburg, a Davos, a Suïsa, a Sant Francisco, a Nova York, etc. Va ser en aquesta última gran ciutat on va conèixer a Mark Twain, un altre autor. Després de realitzar un viatge cap a les illes del Pacífic Sur, la família Stevenson va decidir quedar-se a viure allà. La seva casa, molt confortable, estava situada en un costat de la Muntanya Vaea, amb unes precioses vistes al mar, el qual tant amava Stevenson. Vivien respectant els natius de l’illa i la seva relació era molt cordial, tant, que els natius li van atorgar el nom de Tusila que vindria a significar “caixa de comptes”.


R.L. Stevenson va morir d’un atac cerebral i avui en dia encara està enterrat a la mateixa illa, a la Muntanya Vaea. Abans de morir, stevenson va escriure una carta en la que hi deia: “Durant catorze anys no he conegut un sol dia complet de salut. He escrit amb hemoragies, he escrit malalt, entre la tos, he escrit amb el cap donant-me tombs”. Encara que Stevenson no va tenir cap fill propi del seu matrimoni amb Fanny Osbourne, la obra que va deixar és el millor testimoni del seu pas per aquest món.

Fitxa tècnica del llibre

Títol: L’illa del tresor.

Autor: Robert Louis Stevenson.

Editorial: Quaderns Crema.


Lloc d'edició: Barcelona.

Any d'edició: 2008.

Traductor: Joan Seller.

Il·lustrador: Leonard Beard.

Nº de pàgines: 297 pàgines.

Argument: Jim Hawkins un jove anglès coneix a un pirata que té un mapa d'un tresor amagat en una illa deserta, quan mor el pirata, Jim, el doctor Livesey, l’hisendat i una tripulació sencera s'embarquen cap a la illa. Allí part de la tripulació es revela i hi ha una sèrie de lluites entre dos bàndols (el dels homes honrats i els dels pirates). A l’illa, Jim troba a un antic pirata (Been Gum), aquest ajuda als amics d’en Jim a desfer-se dels pirates mentre el jove recupera l'embarcació perquè puguin tornar. El capità dels pirates, John Silver, captura a Jim i ho pren com rehen, i els pirates i Jim, es van a la recerca del tresor. A l'excavar el lloc on ha d'estar el tresor enterrat, no hi ha res, algú ho havia saquejat i s’ho havia endut tot. El doctor Liversey i en Been Gum fan una emboscada contra els pirates i recuperen a Jim. Al final Jim i els seus amics juntament amb Been Gum regressen a Anglaterra amb el tresor que havia descobert feia temps el misteriós nàufrag.





¡Barco pirata a la vista!


L'Illa del Tresor. Diuen, un gran llibre. Pirates. Una aventura i un tresor. Molts personatges. La mar. Vaixells.

Si soc sincera, penso que mai he llegit una història de pirates, éssers terribles a la vegada que entranyables. Pel·lícules sobre aquest he vist algunes i de ben maques, un clar exemple és la trilogia de Piratas del Caribe. Com en la seva aventura, em disposo a endinsar-me a la mar "de paraules" d'aquest llibre, per a viatjar arreu del món. Gràcies al meus nous companys de viatge (en Jim, el doctor Livesey, en Silver i l'Hisendat entre altres) i amb la bandera de la calavera a la mà, m'afanyo per pujar a la Hispaniola mentre puc escoltar la magnifica música de fons que sempre em recordarà a aquests homes tan particulars com són els pirates.