Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el llibre de la jungla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el llibre de la jungla. Mostrar tots els missatges

El llibre de la jungla


A la novel·la creada per Kipling, es poden trobar quantitat d'històries amb variats personatges.

Si ens centrem exclusivament en la història de Mowgli (els tres primers capítols), trobarem que él protagonista d'aquest relat és un nen indí que per bona o mala fortuna va ser arrencat de la seva família (els seus pares) per anar a parar dins d'una bandada de llops, els quals, el van acceptar i va acabant formant part d'ella com un més.

Allí a a la jungla, Mowgli, el cadell d'home, va continuar coneixent altres animals, els quals l'ajudaran a sobreviure en un territori tant hostil com ho és la jungla. Entre aquests companys trobem al mestre, l'ós Baloo. La feina d'aquest, ensenyar la llei de la jungla, llei que s'ha de conèixer i per suposat, seguir i respectar.

A mode de parèntesis, vull remarcar que el dia que vam fer el comentari escrit sobre aquest llibre, va sortir la pregunta següent: voldrieu que el vostre mestre fos com el Baloo? Personalment, penso que la resposta que donaria la tinc molt clara. Relament estaria deisposada a que un ós bru i grandios, estigues lliçó darera lliçó ensenyant-me els coneixements a força de cops? Ja us dic jo que no! Primerament, perquè no m'agradaria, per exemple, morir jove per culpa de no saber la taula de multiplicar del cinc, i segona perquè relament seria una situació bastant surrealista...

Però Baloo, encara que sigui un mestre propi de l'antiga escola i pugui caure malament als seus alumnes, aquests el respecten molt ja que saben que és sabi i en el fons, saben que se li ha de fer cas donat que té tota la raó (com li va passar a Mowgli quan el van capturar els Banga Long). Per tant, en certa manera el valoren com a bon mestre.

Si per casualitat ens dóna per veure la pel·ícula de Disney, comprovarem que aquest Baloo és molt diferent a l'original. Disney va fer una versió d'aquest personatge que continuava ajudant a Mowgli a aprendre, però no desde la bessant de mestre de l'antiga escola, sinó des d'una possisió més vitalista i es que com ell mateix afirma a la pel·lícula: "Busca lo más vital no más, lo que has de precisar, no más, pues nunca del trabajo has de abusar. Si buscas lo más esencial, sin nada más que ambicionar, mamá naturaleza te lo da".

La llei de la jungla.


No heu sentit mai la frase de: això sembla la jungla!?


He de confessar que sempre que l'he sentida m'ha semblat entendre la jungla com un espai desendreçat, caòtic, heterogeni, perillós, etc. Però quina és la meva sorpresa? Llegint el llibre de Kipling descobrim que aquesta té una llei, una que tothom intenta respectar i que són molts els que guaiten pel seu compliment. A més, penso que aquesta llei pels habitants de la jungla és molt important (dins la novel·la de Kipling) donat que també són molts (i un en particular, el mestre Baloo) qui donen importància al seu ensenyament i deure de compliment, així com defensen el càstig pel no compliment d'aquesta.


Coneixer-la serà quelcom molt útil si han de viure allà, per tant, a continuació es presenta la llei de la jungla:


-Un no pot canviar de territori sense avisar. Això podria fer espantar la caça.


-Es prohibeix a totes les feres de menjar home, llevat que matin per ensenyar als seus cadells a matar, i, aleshores, han de caçar fora de les seves terres de ramat o tribu.


-Un llop quan s’aparella, pot separar-se de la bandada de la qual forma part; però així com els seus cadells són prou grans per aguantar-se drets, els ha de portar al consell de la bandada, que es reuneix un cop al mes, sota la lluna plena, perquè els llops els coneguin.


-Si el dret d’un cadell a ser admès per la bandada comporta alguna disputa, l’han de defensar dos membres que no siguin ni el pare ni la mare del cadell.


-Primer pega, després avisa.


-Els habitants de la jungla han d’anar repetint en veu alta el crit de caça del foraster fins que rebin una resposta, cada vegada que cacin fora del seu territori.


-S’hauran de conèixer els diferents llenguatges de cada poble així com les paraules del poble caçador: Tu i jo som de la mateixa sang.


-Tota relació amb el poble dels simis queda prohibida als habitants de la jungla.


-El penediment no pot, en cap concepte, deturar l’aplicació del càstig.


-Un caçador no ha de cometre la indignitat de matar cadells despullats.

Compare and contrast this two photos...




De tots els llibres que ens hem llegint fins ara, hi ha dos que estan protagonitzats per animals. El primer que vam llegir és “El viento en los sauces” i el segon, que tot just acabem de llegir, és El llibre de la jungla.



Com ja he dit, en tots dos llibres apareixen una sèrie de situacions, aventures, etc. protagonitzades per animals, però entre aquests dos llibres les diferencies que hi podem trobar no són poques.



Per començar, “El viento en los sauces” presenta un tipus d’animals més proper per nosaltres, en certa manera, ja que aquests es poden trobar prop d’una riba d’un riu o al bosc, en canvi, més difícil que trobar a un “Topo, un Ratón de Agua, un Tejón i una Nutria” seria anar a buscar una pantera, un os morrut, una serp pitó, un tigre, uns simis, una foca blanca, una mangosta i alguns elefants entre d’altres. Tots el animals que apareixen al Llibre de la jungla, ens són més llunyans precisament perquè molts d’ells viuen a la jungla (o prop d’ella) i com que hi viuen, el nostre accés a ells és menys òptim. Per tant, amb això trobem una altra diferència entre els dos llibres, aquesta és que els animals estan situats i viuen en diferents espais o llocs. Està ben clar que a simple vista sembla que els protagonistes de “El viento en los sauces” visquin en un lloc més tranquil, amb més serenitat, més proper al que nosaltres podem estar acostumats, en canvi, els animals de la selva conviuen en un lloc més hostil, hi ha lluites, vida i mort, on fan una vida completament diferent a la del “Topo” & Co.



Encara que tots els animals comparteixen la característica de tenir qualitats antropològiques donat que per exemple en El llibre de la jungla, els habitants de la selva tenen una llei, la de la jungla, aquesta l’han de complir o són castigats; a més hi ha un mestre, algú que ensenya aquesta llei donat que s’ha d’aprendre. Com en una comunitat, a la selva hi ha tot tipus d’animals que en l’ocasió requerida, i amb una petició amb un vocabulari adequat, no dubten en prestar-te la seva ajuda. Per l’altra banda, en “El viento en los sauces” és impossible no veure que els personatges, encara que són animals, es comporten com a persones, fan activitats que fem les persones, viuen com a persones, es relacionen com a persones, etc. En El llibre de la jungla, els animals mai no arriben a ser persones disfressades amb pell i careta d’animal donat que moltes vegades es present la separació entre l’home i aquests, al contrari que a “El viento en los sauces”, ja que animals i persones estan posades al mateix graó (les persones parlen per exemple amb el Sapo tan tranquil·lament, com si fos alguna cosa normal).



A la història de Mowgli, es té en compte el món exterior, i això passa també a la resta del llibre, mai és un espai tancat o petit. Per als animalons de la riba del riu únicament existeix el seu estimat riu i, com a molt, el bosc salvatge, però en moltes ocasions han deixat caure que no val la pena anar-se’n lluny d’allí i deixar-ho tot enrere.



Es pot veure que alguns dels atributs dels animals que apareixen a la novel·la de Graham són compartits per algun protagonista animal dels de Kipling, com per exemple: Bagheera és valenta com també ho és el Ratón de Agua i també és en certa manera una mica reservada com ho és el Tejón. La Nutria per la seva banda, és amigable i protectora amb el seu fill perdut, igual que la mangosta Rikki-Tikki-Tavi ho és amb la família que l’acull a la seva casa.
Per acabar, la principal diferencia entre els animals d’un i l’altre llibre, penso que és el fet que a “El viento en los sauces” tota l’essència dels animals, tota la seva figura està infantilitzada, en canvi, els animals de El llibre de la jungla semblen més reals, no estan infantilitzats, quan estan alegres, ho estan, quan algun company necessita ajuda, l’ajuden, quan han de matar, maten; en certa manera, penso que són més reals pel fet que el seu habitat és més real.

Opinió personal

El llibre de la jungla
Personalment i de moment, penso que aquest ha set el llibre que menys m’ha agradat de tots els que hem llegit. Al començament va estar molt interessant donat que encara i coneixent la història de Mowgli de la mà de Disney, vaig poder comprovar com era realment la vida d’aquest famós nen salvatge criat per llops. El llibre és diferent que la pel·lícula, cosa que passa sovint i per tant, aquest fet no em va estranyar, el que sí ho va fer és que la seva història acabes al capítol tres, tenint en compte que el llibre té set capítols en total. Les altres històries no les coneixia i per tant, va ser una altra aventura per descobrir. La de Kotick, la foca blanca, em va agradar i les altres tres van passar sense pena ni glòria.

Biografia de l'autor


Rudyard Kipling va néixer el 30 de desembre de 1865 a Bombai (Índia). Quan tan sols tenia 6 anys, va ser enviat a estudiar a Anglaterra. Va romandre cinc anys en una llar social de Southsea, experiència que descriu en el seu relat 'L'ovella negra'. L'any 1882 va regressar a la Índia, moment que va començar a treballar per a la Civil and Military Gazette de Lahore fins a 1889, en qualitat d'editor i escriptor de relats.


Algun temps després va publicar Poemes del departament (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar en les casernes de la Índia colonial, a més d'una col·lecció dels seus relats escrits per a la premsa recopilats en Contes dels pujols (1887). La seva fama literària la hi deu a sis històries sobre la vida dels anglesos en l'Índia, publicades entre 1888 i 1889. Entre les seves novel·les o relats llargs més populars figuren La llum que s'apaga (1891), El Llibre de la Selva (1894), El Segon Llibre de la Selva (1895), Capitans intrèpids (1897), Stalky & Cia. (1899), basada en les seves experiències infantils en el United Services College, i Kim de l'Índia (1901), un relat picaresc de la vida en l'Índia. El més destacable de la seva poesia és potser Belades de la caserna (1892) i Les cinc nacions (1903).


Va viatjar per Àsia i Estats Units, on es va casar en 1892 amb Caroline Balestier, amb la qual va tenir dues filles, i va viure durant un breu període en Vermont. En 1903, es va establir a Anglaterra. En 1907 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d'aquest premi. Va ser iniciat a la masoveria als vint anys en Lahore i va dedicar la seva vida i els seus escrits a aprofundir en la condició d'Home, i el seu esdevenir existencial. Finalment, va morir el 18 de gener de 1936 a Londres.

Fitxa tècnica del llibre


Títol: El llibre de la jungla.

Autor: Rudyard Kipling.

Traductor: Josep Sampere i Martí.

Il·lustrador: Christian Broutin.

Textos d'ampliació: Pierre Pellerin i Pierre Reyss.

Editorial: Cruïlla.

Nº Edició: Tercera.

Lloc d'edició: Barcelona.

Any d'edició: 2004.

Argument: Aquest llibre ens explica un seguit d'històries protagonitzades conjuntament per animals salvatges i alguns homes. Tots els relats d'aquest llibre estan ubicats a l'India. El llibre de la jungla consta de cinc històries exposades per ordre d'aparició: la de Mowgli (un nen salvatge), la de Kotick (una foca blanca), la de Rikki-Tikki-Tavi (una mangosta), la de Toomai dels elefants (un nen indi) i, finalment, la de els servents de Sa Majestat(Billy el mul, un altre mul jove, un cavall, un camell, i l'elefant Dues Cues).

Con el un, dos, tres y...


Deixant la riba del riu enrere amb els seus habitants, em disposo a començar una altra aventura la qual tindrà lloc dins de la profunditat de la selva hindú. Amb "El llibre de la jungla", encara que endinsar-me en mig de la profunda selva no em fa molta gràcia, podré conèixer un seguit de personatges que portaran a terme aventures impressionants, això sí, segurament hauré d'aprendre la llei de la jungla per si per casualitat em trobo amb algun perill...


PD: Es recomana veure la pel·lícula del Llibre de la jungla de Disney i també cantar les seves grans cançons!!!!