El guardián entre el centeno
L’últim llibre llegit a classe és clarament molt diferent de la resta. Quan em va caure a les mans, un dia (concretament un dissabte) abans de que l'haguessin de llegir, vaig pensar en fullejar la primera pàgina per veure que tal seria el llibre i la impressió que me vaig portar és que seria chulíssim, que m'agradaria molt. Ara que ja me l'he acabat, aquesta impressió ha variat en algun aspecte. En l'estil del llenguatge que aquest utilitza aquesta no ha variat donat que continuo pensant que és bastant ingeniós, directe, etc; m'agrada, però potser valdria més no ficar-hi tants fills de puta al llibre, no (sembla que el món estigui ple, i tampoc és això)? Pel que fa al contingut, no pensava que seria així, veig a Holden molt perdut i en certa manera em preocupa, però es aquella preocupació sorgida de la pena que et provoca conèixer a aquest noi.