No heu sentit mai la frase de: això sembla la jungla!?


He de confessar que sempre que l'he sentida m'ha semblat entendre la jungla com un espai desendreçat, caòtic, heterogeni, perillós, etc. Però quina és la meva sorpresa? Llegint el llibre de Kipling descobrim que aquesta té una llei, una que tothom intenta respectar i que són molts els que guaiten pel seu compliment. A més, penso que aquesta llei pels habitants de la jungla és molt important (dins la novel·la de Kipling) donat que també són molts (i un en particular, el mestre Baloo) qui donen importància al seu ensenyament i deure de compliment, així com defensen el càstig pel no compliment d'aquesta.


Coneixer-la serà quelcom molt útil si han de viure allà, per tant, a continuació es presenta la llei de la jungla:


-Un no pot canviar de territori sense avisar. Això podria fer espantar la caça.


-Es prohibeix a totes les feres de menjar home, llevat que matin per ensenyar als seus cadells a matar, i, aleshores, han de caçar fora de les seves terres de ramat o tribu.


-Un llop quan s’aparella, pot separar-se de la bandada de la qual forma part; però així com els seus cadells són prou grans per aguantar-se drets, els ha de portar al consell de la bandada, que es reuneix un cop al mes, sota la lluna plena, perquè els llops els coneguin.


-Si el dret d’un cadell a ser admès per la bandada comporta alguna disputa, l’han de defensar dos membres que no siguin ni el pare ni la mare del cadell.


-Primer pega, després avisa.


-Els habitants de la jungla han d’anar repetint en veu alta el crit de caça del foraster fins que rebin una resposta, cada vegada que cacin fora del seu territori.


-S’hauran de conèixer els diferents llenguatges de cada poble així com les paraules del poble caçador: Tu i jo som de la mateixa sang.


-Tota relació amb el poble dels simis queda prohibida als habitants de la jungla.


-El penediment no pot, en cap concepte, deturar l’aplicació del càstig.


-Un caçador no ha de cometre la indignitat de matar cadells despullats.