Fitxa tècnica del llibre


Títol: Alícia al país de les meravelles.

Autor: Lewis Carroll (Charles Dogson).

Traductor: Salvador Oliva Llinàs.

Il·lustrador: John Tenniel.

Editorial: Empúries.

Nº Edició: Primera.

Lloc d'edició: Barcelona.

Any d'edició: 2009.

Argument: Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. Dins d'aquest viurà grans aventures i curioses situacions acompanyada d'uns personatges cadascú més peculiar.

¡¡¡Que le corten la cabeza!!!


Després de la meva estància a la jungla de Kipling em disposo a tornar al món civilitzat i de la mà d'Alicia, podré descobrir grans aventures, segurament totes boges, i grans personatges, també tots bojos, en aquest lloc anomenat dels somnis. Ja es sap que per començar l'aventura només cal seguir al conill blanc!



PD: Es recomana veure la pel·lícula de dibuixos d'Alicia al país de les meravelles.





PD2: El videoclip de la primera cançó del debut en solitari de Gwen Stefani (component del grup No doubt) es va inspirar en el fantàstic relat de Lewis Carroll, o sigui, Charles Dogson.








Compare and contrast this two photos...




De tots els llibres que ens hem llegint fins ara, hi ha dos que estan protagonitzats per animals. El primer que vam llegir és “El viento en los sauces” i el segon, que tot just acabem de llegir, és El llibre de la jungla.



Com ja he dit, en tots dos llibres apareixen una sèrie de situacions, aventures, etc. protagonitzades per animals, però entre aquests dos llibres les diferencies que hi podem trobar no són poques.



Per començar, “El viento en los sauces” presenta un tipus d’animals més proper per nosaltres, en certa manera, ja que aquests es poden trobar prop d’una riba d’un riu o al bosc, en canvi, més difícil que trobar a un “Topo, un Ratón de Agua, un Tejón i una Nutria” seria anar a buscar una pantera, un os morrut, una serp pitó, un tigre, uns simis, una foca blanca, una mangosta i alguns elefants entre d’altres. Tots el animals que apareixen al Llibre de la jungla, ens són més llunyans precisament perquè molts d’ells viuen a la jungla (o prop d’ella) i com que hi viuen, el nostre accés a ells és menys òptim. Per tant, amb això trobem una altra diferència entre els dos llibres, aquesta és que els animals estan situats i viuen en diferents espais o llocs. Està ben clar que a simple vista sembla que els protagonistes de “El viento en los sauces” visquin en un lloc més tranquil, amb més serenitat, més proper al que nosaltres podem estar acostumats, en canvi, els animals de la selva conviuen en un lloc més hostil, hi ha lluites, vida i mort, on fan una vida completament diferent a la del “Topo” & Co.



Encara que tots els animals comparteixen la característica de tenir qualitats antropològiques donat que per exemple en El llibre de la jungla, els habitants de la selva tenen una llei, la de la jungla, aquesta l’han de complir o són castigats; a més hi ha un mestre, algú que ensenya aquesta llei donat que s’ha d’aprendre. Com en una comunitat, a la selva hi ha tot tipus d’animals que en l’ocasió requerida, i amb una petició amb un vocabulari adequat, no dubten en prestar-te la seva ajuda. Per l’altra banda, en “El viento en los sauces” és impossible no veure que els personatges, encara que són animals, es comporten com a persones, fan activitats que fem les persones, viuen com a persones, es relacionen com a persones, etc. En El llibre de la jungla, els animals mai no arriben a ser persones disfressades amb pell i careta d’animal donat que moltes vegades es present la separació entre l’home i aquests, al contrari que a “El viento en los sauces”, ja que animals i persones estan posades al mateix graó (les persones parlen per exemple amb el Sapo tan tranquil·lament, com si fos alguna cosa normal).



A la història de Mowgli, es té en compte el món exterior, i això passa també a la resta del llibre, mai és un espai tancat o petit. Per als animalons de la riba del riu únicament existeix el seu estimat riu i, com a molt, el bosc salvatge, però en moltes ocasions han deixat caure que no val la pena anar-se’n lluny d’allí i deixar-ho tot enrere.



Es pot veure que alguns dels atributs dels animals que apareixen a la novel·la de Graham són compartits per algun protagonista animal dels de Kipling, com per exemple: Bagheera és valenta com també ho és el Ratón de Agua i també és en certa manera una mica reservada com ho és el Tejón. La Nutria per la seva banda, és amigable i protectora amb el seu fill perdut, igual que la mangosta Rikki-Tikki-Tavi ho és amb la família que l’acull a la seva casa.
Per acabar, la principal diferencia entre els animals d’un i l’altre llibre, penso que és el fet que a “El viento en los sauces” tota l’essència dels animals, tota la seva figura està infantilitzada, en canvi, els animals de El llibre de la jungla semblen més reals, no estan infantilitzats, quan estan alegres, ho estan, quan algun company necessita ajuda, l’ajuden, quan han de matar, maten; en certa manera, penso que són més reals pel fet que el seu habitat és més real.

Opinió personal

El llibre de la jungla
Personalment i de moment, penso que aquest ha set el llibre que menys m’ha agradat de tots els que hem llegit. Al començament va estar molt interessant donat que encara i coneixent la història de Mowgli de la mà de Disney, vaig poder comprovar com era realment la vida d’aquest famós nen salvatge criat per llops. El llibre és diferent que la pel·lícula, cosa que passa sovint i per tant, aquest fet no em va estranyar, el que sí ho va fer és que la seva història acabes al capítol tres, tenint en compte que el llibre té set capítols en total. Les altres històries no les coneixia i per tant, va ser una altra aventura per descobrir. La de Kotick, la foca blanca, em va agradar i les altres tres van passar sense pena ni glòria.

Biografia de l'autor


Rudyard Kipling va néixer el 30 de desembre de 1865 a Bombai (Índia). Quan tan sols tenia 6 anys, va ser enviat a estudiar a Anglaterra. Va romandre cinc anys en una llar social de Southsea, experiència que descriu en el seu relat 'L'ovella negra'. L'any 1882 va regressar a la Índia, moment que va començar a treballar per a la Civil and Military Gazette de Lahore fins a 1889, en qualitat d'editor i escriptor de relats.


Algun temps després va publicar Poemes del departament (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar en les casernes de la Índia colonial, a més d'una col·lecció dels seus relats escrits per a la premsa recopilats en Contes dels pujols (1887). La seva fama literària la hi deu a sis històries sobre la vida dels anglesos en l'Índia, publicades entre 1888 i 1889. Entre les seves novel·les o relats llargs més populars figuren La llum que s'apaga (1891), El Llibre de la Selva (1894), El Segon Llibre de la Selva (1895), Capitans intrèpids (1897), Stalky & Cia. (1899), basada en les seves experiències infantils en el United Services College, i Kim de l'Índia (1901), un relat picaresc de la vida en l'Índia. El més destacable de la seva poesia és potser Belades de la caserna (1892) i Les cinc nacions (1903).


Va viatjar per Àsia i Estats Units, on es va casar en 1892 amb Caroline Balestier, amb la qual va tenir dues filles, i va viure durant un breu període en Vermont. En 1903, es va establir a Anglaterra. En 1907 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d'aquest premi. Va ser iniciat a la masoveria als vint anys en Lahore i va dedicar la seva vida i els seus escrits a aprofundir en la condició d'Home, i el seu esdevenir existencial. Finalment, va morir el 18 de gener de 1936 a Londres.

Fitxa tècnica del llibre


Títol: El llibre de la jungla.

Autor: Rudyard Kipling.

Traductor: Josep Sampere i Martí.

Il·lustrador: Christian Broutin.

Textos d'ampliació: Pierre Pellerin i Pierre Reyss.

Editorial: Cruïlla.

Nº Edició: Tercera.

Lloc d'edició: Barcelona.

Any d'edició: 2004.

Argument: Aquest llibre ens explica un seguit d'històries protagonitzades conjuntament per animals salvatges i alguns homes. Tots els relats d'aquest llibre estan ubicats a l'India. El llibre de la jungla consta de cinc històries exposades per ordre d'aparició: la de Mowgli (un nen salvatge), la de Kotick (una foca blanca), la de Rikki-Tikki-Tavi (una mangosta), la de Toomai dels elefants (un nen indi) i, finalment, la de els servents de Sa Majestat(Billy el mul, un altre mul jove, un cavall, un camell, i l'elefant Dues Cues).

Con el un, dos, tres y...


Deixant la riba del riu enrere amb els seus habitants, em disposo a començar una altra aventura la qual tindrà lloc dins de la profunditat de la selva hindú. Amb "El llibre de la jungla", encara que endinsar-me en mig de la profunda selva no em fa molta gràcia, podré conèixer un seguit de personatges que portaran a terme aventures impressionants, això sí, segurament hauré d'aprendre la llei de la jungla per si per casualitat em trobo amb algun perill...


PD: Es recomana veure la pel·lícula del Llibre de la jungla de Disney i també cantar les seves grans cançons!!!!








El viento en los sauces


Un cop abandonat el país d'Oz gràcies a les sabates platejades (o vermelles) ens endinsem cap a una altra aventura. Deixem Kansas enrere per anar a parar en mig del paisatge silvestre angles. Allà, es on coneixerem les aventures d'uns personatges que viuen plàcidament envoltats per la natura, i es que no ens estranya res que hi visquin tant bé, perquè encara que estiguin una mica personificats (adopten característiques humanes), no deixen de ser animalons.




Obra de Stevenson


L'obra literària de Stevenson va començar ja fa bastant de temps i al 1878 va publicar el seu primer llibre. Aquest autor va escriure històries d’aventures, de romanços i de viatges. Una obra molt versàtil: ficció i assajos. A arrel de la seva boda es quan comença a sorgir les novel·les que després es convertiran en universals:

L’illa del tresor: Segons la llegenda, aquesta història hauria set escrita per al fill més gran de Fanny (Samuel). Així, amb la condició de que no hi aparegués cap dona al relat (una història per a nois), va néixer una de les millors novel·les juvenirls i d’aventures, un clàssic llegit per successives generacions de totes les edats. Cal destacar que incomprensiblement, a la seva època aquesta novel·la no va tenir molta acceptació.

L’estrany cas del Doctor Jeckyll i Mr.Hyde: La va publicar a principis de 1886 i és la novel·la que el va consagrar com a escriptor cèlebre i ben pagat. Aquesta era un llibre curt que va estar a punt de desaparèixer quan el seu primer original va ser destruït (no es sap si pel propi autor o per la seva dona esgarrifada pel terrorífic argument), afortunadament, l’autor va reescriure el tema. La novel·la tracta sobre l’infer de les adiccions i a més, és un retrat magistral.

La fletxa negra: Va ser escrita l’any 1888. Aquesta és una novel·la d’aventures, plena de gran frescor i vitalitat. Stevenson tenia una gran capacitat al escriure arguments molt diferents els uns dels altres, cosa per la qual molts pocs autors tenen reconegut aquest mèrit.

A més d’aquestes obres literàries, R.L. Stevenson va escriure el llistat següent:

1876: Un viatge al continent.

1881: Estudis familiars de l’home i els llibres.

1882: Les noves nits àrabs.

1882 : El club dels suïcides.

1883 : L'Illa del tresor.

1884 : El lladre de cadàvers.

1885 : El dinamiter.

1885 : Markheim.

1886 : Les aventures de David Balfour.

1886 : L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.

1887 : Els homes alegres i altres contes i fàbules.

1888: La fletxa negra.

1889 : El Compte de Ballantrae.

1889 : La caixa equivocada.

1891 : El diable de l'ampolla.

1892 : La resaca.

1893 : Nets a l’illa.

1893 : Contes dels mars del sud.

1894 : Baixamar.

1896 : El dic de Hermiston (Incompleta a la seva mort, finalitzada per Arthur Quiller-Couch).

El viento en los sauces


En aquest llibre, "El viento en los sauces" apareixen bastants personatges, com els que s'esmenten a continuació. Cal a dir, que tots tenen característiques diferents, ja siguin físiques (donat que són diferents animals) com psíquiques (personalitat). Uns, viuen prop (uns més que d'altres) de la seva estimada riba del riu, altres sota terra i altres al bosc salvatge.

Segons l'autor d'aquesta novel·la, d'alguna manera es veuen reflectides, gracies als personatges, les diferents classes socials angleses: la alta, representada pel Sapo; la mitjana representada pel Ratón de agua i el Tejón i la classe baixa es troba representada pel Topo.

Quin adjectiu s'adiu més bé a cadascun dels personatges d'aquest llibre?

Topo: Sincer i negatiu.

Ratón de agua: Savi i valent.

Sapo: Capritxós i alegre.

Tejón: Tímid i amb bon cor.

Nutria: Amigable i protectora.

Màgic d'Oz


Dorothy: És una nena que viu a Kansas amb els seus oncles i el seu gosset, el Totó. Dorothy, des del primer moment que posa el peu al País d’Oz vol de totes totes trobar el camí que la porti un altre cop a casa.

Espantaocells: És el primer amic que s’incorporarà al viatge de la Dorothy. Ell, també viatjarà cap a la ciutat de les Maragdes per demanar alguna cosa al gran i poderós màgic d’Oz. L’Espantaocells pensa de sí mateix que és una persona “estúpida”, al no tenir cervell, no pot pensar i realment, al llibre podem constatar que no es així donat que és ell en moltes ocasions qui salva als nostres amics gràcies al seu enginy.

Llenyataire de llauna: Aquest és el segon personatge que acompanya a la Dorothy en el seu camí per a veure al mag. El Llenyataire, que una vegada havia estat de carn i ossos ara transformat en una gran pesa de llauna amb forma humana, vol demanar al màgic d’Oz que li doni un cor. Ell afirma que no pot estimar ni sentir res, cosa que tampoc és veritat donat que sempre està plorant perquè en ocasions sent llàstima pels altres.

Lleó poruc: És l’últim company de viatge que té la Dorothy i igual que els altres dos, el Lleó també demanarà alguna cosa al mag. Aquest demanarà tenir valor ja que segons ell és un lleó molt poruc que sempre té molta por. Penso, que si realment tingues tanta por i no fos valent no hauria pogut realitzar actuacions tals com saltar el vall que els separava de aconseguir arribar a la ciutat de les Maragdes. Per tant, el Lleó poruc va a buscar una cosa que realment ja posseeix.

El viento en los sauces


4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que té en el llibre.
“- Excelente sugerencia - dijo el ratón de agua, y salió corriendo hacia su casa.
Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del Sur. Cargado con todo ello volvió rápidamente al sendero, y según iban sacando las cosas de la cesta y poniéndolas en la hierba de la cuneta, los cumplidos con que el viejo lobo de mar celebraba su buen gusto y criterio le hicieron ruborizarse de placer.” (Pàg.224-225)

“Luego entró un momento en el carromato y volvió con un gran plato de hierro, un cuchillo, una cuchara y un tenedor. Inclinó un poco la olla, y un copioso torrente de estofado caliente y sustancioso se vertió gorgoteando en el plato. Era sin duda el estofado más suculento del mundo, pues estaba hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos, pavos, pintadas y unas cuantas cosas más. El Sapo se puso el plato en el regazo, casi llorando de gozo, y comió y comió y comió hasta hartarse, y cuando acabó pidió más, y luego más, y el gitano se lo sirvió sin rechistar. Le pareció que no había desayunado tan bien en toda su vida.” (Pàg.250)

En el primer paràgraf trobem que els dos ratolins mengen el que podria ser un bon dinar de pícnic, una mica de pa, formatge (com no... donat que són ratolins) i una mica de vi, ja que és un bon complement per a dinar, és un plaer per al mariner sobretot si és del sur.
En el segon paràgraf veiem que el dinar es completament diferent que l’altre. Encara que els dos dinars són a l’aire lliure, aquest àpat que fa el Sapo té més categoria. Si es diu que té més categoria és precisament pels detalls tals com el plat i tots els coberts, a més, el gitano li prepara un estofat (i aquest està replet de condiments). Potser, la diferencia dels dos dinars és qui se’ls menja donat que el dinar de més “categoria” és per al Sapo, el que representa la classe social més alta, mentre que el ratolí, que representa la classe mitjana s’apanya amb un casolà i ben preparat pícnic.

La funció que té la majoria del menjar en aquest llibre és per a proporcionar estones de reunió dels diferents animals, a més, en aquestes petites reunions que fan mentre dinen, esmorzen o sopen, s’expliquen experiències, aventures, es comparteixen fets, etc. amb això es vol remarcar la importància d’aquests moments. A més, la funció dels menjars en aquest llibre també és per, evidentment, satisfer la necessitat fisiològica de sufocar la fam i encara hi ha una altra funció més que l’autor va atribuir al menjar. Ell, apostava en aquest llibre per una vida senzilla, al camp, rodejat per la gent que estimes (amics) i gaudint d’una bona vida. A més, una cosa que sembla ser que l’autor hi fiqui èmfasi és el no buscar coses rebuscades, no buscar el protagonisme, la fama, el poder, simplement gaudir de la vida i dels petits plaers que ens dóna. Aquests petits plaers es troben representats pel menjar. En aquesta novel·la, en definitiva, Grahame proposa una vida on els plaers senzills s’oposen a la vanitat irreflexiva.



5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
“Pero el Topo no le escuchaba ya. Absorto en la nueva vida en la que se estaba internando, embriagado con los destellos, las ondas, los olores y los sonidos y la luz del sol, dejaba arrastrar una pata por el agua mientras soñaba despierto largos sueños. El Ratón de Agua, que tenía buen corazón, siguió remando acompasadamente y evitó molestarle.” (Pàg.28)

El viento en los sauces

1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina.
1.“aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos. (Pàg.22)

2.“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningún otro. Lo que él no tiene, no merece la pena tenerse y lo que él no sabe, no merece la pena saberse.” (Pàg.29)

3.“luego se volvieron los tres a un tiempo y se encaminaron rápidamente hacia casa, hacia la luz del fuego y las cosas familiares sobre las que se reflejaba, hacia la voz del río que sonaba alegremente al otro lado de la ventana, el río que conocían y en el que confiaban fuera cual fuera su humor, pues nunca les daba miedo ni sorpresas desagradables.” (Pàg.109)

2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”.
El títol d’aquest llibre té relació amb el seu capítol 7. En aquest capítol tan diferent i màgic apareixen les paraules de vent i surten els salzes (aquests estan situats en una illa). En aquest capítol trobem a Pan tocant una música amb la seva flauta i cantant una cançó que el Ratolí pot sentir a traves del vent, si aquest llibre es diu així, diria que és precisament per donar-li aquest toc màgic d’aquest ésser mitològic (Pan) i per a fer-lo més poètic, alhora de fer constar l’amor pel món natural o natura.

3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer àlbum del grup Pink Floyd.
A la tapa de l’àlbum debut de la banda anglesa Pink Floyd, es pot veure el títol següent: “The Piper at the Gates of Dawn” o el que es el mateix “El flautista a les portes del Alba”. Es veu que el cantant d’aquesta banda, Syd Barret, li va voler ficar aquest nom al disc per a homenatjar el llibre de “El viento en los Sauces” donat que era un dels llibres de capçalera que li agradaven.

Peter Pan


Peter Pan, personatge molt important que dóna nom a la novel·la que Barrie va escriure al 1911, és el nen que no volia créixer. Barrie, amb aquest personatge va crear un mite i amb ell, un dels millors llibres d’aventures de la literatura juvenil.

Peter sens presenta com un nen que encara conserva tots els seus dents de llet, un nen que sap volar, un nen que viu amb altres companys en una illa, en un altre món. Creiem que coneixem a Peter, però el que es recorda com un nen simpàtic, juganer i amable, passa a ser egoista, egocèntric, oblidadís i fins i tot a vegades cruel.

Aquest personatge va prendre el nom d’un dels fills del matrimoni Lewellyn Davies, tots amics de Barrie (l’autor de Peter Pan), però el que també és interessant és conèixer d’on va sortir el terme “Pan”. Aquest era el déu grec dels pastors i els ramats. Físicament era una barreja d’humà - animal caprí, a més, era caçador i músic. Portava sempre a la mà un bastó de pastor i tocava una flauta. A més de ser el déu dels pastors, Pan representava tota la natura salvatge, per això se li atribuïa la generació de por, d’aquí la paraula pànic (paraula que significa temor massiu). Com que aquest déu representava la natura, el autor va pensar en un Peter Pan vestit amb fulles o com en el cas de Disney el veiem amb roba de color verda.

Com a contrapunt d’aquest personatge l’autor va crear un altre i el va anomenar Wendy. Mentre Peter viu a “Never Land” junt amb els nens perduts (tots “orfes”), Wendy viu a Londres dins d’una perfecta família que consta de pare, mare i dos germans més. A més, mentre Peter no vol créixer i vol ser sempre un nen, Wendy, arriba un moment, que sap que ha de créixer, ho accepta i de fet ho fa, abandona a Peter i torna a casa. Per tant, mentre Peter simbolitza d’alguna manera la immaduresa Wendy representa el terme contrari, la maduresa.

Peter Pan, un gran personatge del qual han gaudit moltes generacions i de fet, altres que vindran també ho podran fer.

Opinió personal

El viento en los sauces
Aquest llibre era un dels quals no coneixia res de la seva història, com tampoc sabia amb certesa de que podia tractar. Així com a l'Illa del tresor, encara que no coneguis el relat ja es sap per on anirà el llibre, amb aquest no ho podia endevinar. Al principi, aquest llibre se'm va fer una mica pesat donat que no m'entusiasmava molt conèixer les aventures del "Topo" i el "Ratón de agua". Després van aparèixer més personatges (el "Tejón", el "Sapo" i la Nutria) i vaig continuar llegint la novel·la. Cada cop em va començar a agradar una mica més i ja no es feia del tot avorrida gràcies a les aventures del "Sapo". Potser, el fet que no m'enganxes des d'un bon principi aquesta història és perquè no hi havia una meta, algun lloc a on arribar, un propòsit, fer un camí per alguna cosa; en canvi, en els altres llibres sí. A l'Illa del tresor, en Jim se'n va per trobar el tresor, a Peter Pan hi ha algú a qui derrotar i al Màgic d'Oz la Dorothy intenta tornar a casa, en canvi, en "El viento en los sauces" els protagonistes sí que viuen aventures, però les viuen pel simple fet que és un altre dia diferent.