4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que té en el llibre.
“- Excelente sugerencia - dijo el ratón de agua, y salió corriendo hacia su casa.
Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del Sur. Cargado con todo ello volvió rápidamente al sendero, y según iban sacando las cosas de la cesta y poniéndolas en la hierba de la cuneta, los cumplidos con que el viejo lobo de mar celebraba su buen gusto y criterio le hicieron ruborizarse de placer.” (Pàg.224-225)
“Luego entró un momento en el carromato y volvió con un gran plato de hierro, un cuchillo, una cuchara y un tenedor. Inclinó un poco la olla, y un copioso torrente de estofado caliente y sustancioso se vertió gorgoteando en el plato. Era sin duda el estofado más suculento del mundo, pues estaba hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos, pavos, pintadas y unas cuantas cosas más. El Sapo se puso el plato en el regazo, casi llorando de gozo, y comió y comió y comió hasta hartarse, y cuando acabó pidió más, y luego más, y el gitano se lo sirvió sin rechistar. Le pareció que no había desayunado tan bien en toda su vida.” (Pàg.250)
En el primer paràgraf trobem que els dos ratolins mengen el que podria ser un bon dinar de pícnic, una mica de pa, formatge (com no... donat que són ratolins) i una mica de vi, ja que és un bon complement per a dinar, és un plaer per al mariner sobretot si és del sur.
En el segon paràgraf veiem que el dinar es completament diferent que l’altre. Encara que els dos dinars són a l’aire lliure, aquest àpat que fa el Sapo té més categoria. Si es diu que té més categoria és precisament pels detalls tals com el plat i tots els coberts, a més, el gitano li prepara un estofat (i aquest està replet de condiments). Potser, la diferencia dels dos dinars és qui se’ls menja donat que el dinar de més “categoria” és per al Sapo, el que representa la classe social més alta, mentre que el ratolí, que representa la classe mitjana s’apanya amb un casolà i ben preparat pícnic.
La funció que té la majoria del menjar en aquest llibre és per a proporcionar estones de reunió dels diferents animals, a més, en aquestes petites reunions que fan mentre dinen, esmorzen o sopen, s’expliquen experiències, aventures, es comparteixen fets, etc. amb això es vol remarcar la importància d’aquests moments. A més, la funció dels menjars en aquest llibre també és per, evidentment, satisfer la necessitat fisiològica de sufocar la fam i encara hi ha una altra funció més que l’autor va atribuir al menjar. Ell, apostava en aquest llibre per una vida senzilla, al camp, rodejat per la gent que estimes (amics) i gaudint d’una bona vida. A més, una cosa que sembla ser que l’autor hi fiqui èmfasi és el no buscar coses rebuscades, no buscar el protagonisme, la fama, el poder, simplement gaudir de la vida i dels petits plaers que ens dóna. Aquests petits plaers es troben representats pel menjar. En aquesta novel·la, en definitiva, Grahame proposa una vida on els plaers senzills s’oposen a la vanitat irreflexiva.
“- Excelente sugerencia - dijo el ratón de agua, y salió corriendo hacia su casa.
Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del Sur. Cargado con todo ello volvió rápidamente al sendero, y según iban sacando las cosas de la cesta y poniéndolas en la hierba de la cuneta, los cumplidos con que el viejo lobo de mar celebraba su buen gusto y criterio le hicieron ruborizarse de placer.” (Pàg.224-225)
“Luego entró un momento en el carromato y volvió con un gran plato de hierro, un cuchillo, una cuchara y un tenedor. Inclinó un poco la olla, y un copioso torrente de estofado caliente y sustancioso se vertió gorgoteando en el plato. Era sin duda el estofado más suculento del mundo, pues estaba hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos, pavos, pintadas y unas cuantas cosas más. El Sapo se puso el plato en el regazo, casi llorando de gozo, y comió y comió y comió hasta hartarse, y cuando acabó pidió más, y luego más, y el gitano se lo sirvió sin rechistar. Le pareció que no había desayunado tan bien en toda su vida.” (Pàg.250)
En el primer paràgraf trobem que els dos ratolins mengen el que podria ser un bon dinar de pícnic, una mica de pa, formatge (com no... donat que són ratolins) i una mica de vi, ja que és un bon complement per a dinar, és un plaer per al mariner sobretot si és del sur.
En el segon paràgraf veiem que el dinar es completament diferent que l’altre. Encara que els dos dinars són a l’aire lliure, aquest àpat que fa el Sapo té més categoria. Si es diu que té més categoria és precisament pels detalls tals com el plat i tots els coberts, a més, el gitano li prepara un estofat (i aquest està replet de condiments). Potser, la diferencia dels dos dinars és qui se’ls menja donat que el dinar de més “categoria” és per al Sapo, el que representa la classe social més alta, mentre que el ratolí, que representa la classe mitjana s’apanya amb un casolà i ben preparat pícnic.
La funció que té la majoria del menjar en aquest llibre és per a proporcionar estones de reunió dels diferents animals, a més, en aquestes petites reunions que fan mentre dinen, esmorzen o sopen, s’expliquen experiències, aventures, es comparteixen fets, etc. amb això es vol remarcar la importància d’aquests moments. A més, la funció dels menjars en aquest llibre també és per, evidentment, satisfer la necessitat fisiològica de sufocar la fam i encara hi ha una altra funció més que l’autor va atribuir al menjar. Ell, apostava en aquest llibre per una vida senzilla, al camp, rodejat per la gent que estimes (amics) i gaudint d’una bona vida. A més, una cosa que sembla ser que l’autor hi fiqui èmfasi és el no buscar coses rebuscades, no buscar el protagonisme, la fama, el poder, simplement gaudir de la vida i dels petits plaers que ens dóna. Aquests petits plaers es troben representats pel menjar. En aquesta novel·la, en definitiva, Grahame proposa una vida on els plaers senzills s’oposen a la vanitat irreflexiva.
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
“Pero el Topo no le escuchaba ya. Absorto en la nueva vida en la que se estaba internando, embriagado con los destellos, las ondas, los olores y los sonidos y la luz del sol, dejaba arrastrar una pata por el agua mientras soñaba despierto largos sueños. El Ratón de Agua, que tenía buen corazón, siguió remando acompasadamente y evitó molestarle.” (Pàg.28)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada