El viento en los sauces
Aquest llibre era un dels quals no coneixia res de la seva història, com tampoc sabia amb certesa de que podia tractar. Així com a l'Illa del tresor, encara que no coneguis el relat ja es sap per on anirà el llibre, amb aquest no ho podia endevinar. Al principi, aquest llibre se'm va fer una mica pesat donat que no m'entusiasmava molt conèixer les aventures del "Topo" i el "Ratón de agua". Després van aparèixer més personatges (el "Tejón", el "Sapo" i la Nutria) i vaig continuar llegint la novel·la. Cada cop em va començar a agradar una mica més i ja no es feia del tot avorrida gràcies a les aventures del "Sapo". Potser, el fet que no m'enganxes des d'un bon principi aquesta història és perquè no hi havia una meta, algun lloc a on arribar, un propòsit, fer un camí per alguna cosa; en canvi, en els altres llibres sí. A l'Illa del tresor, en Jim se'n va per trobar el tresor, a Peter Pan hi ha algú a qui derrotar i al Màgic d'Oz la Dorothy intenta tornar a casa, en canvi, en "El viento en los sauces" els protagonistes sí que viuen aventures, però les viuen pel simple fet que és un altre dia diferent.