Rudyard Kipling va néixer el 30 de desembre de 1865 a Bombai (Índia). Quan tan sols tenia 6 anys, va ser enviat a estudiar a Anglaterra. Va romandre cinc anys en una llar social de Southsea, experiència que descriu en el seu relat 'L'ovella negra'. L'any 1882 va regressar a la Índia, moment que va començar a treballar per a la Civil and Military Gazette de Lahore fins a 1889, en qualitat d'editor i escriptor de relats.


Algun temps després va publicar Poemes del departament (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar en les casernes de la Índia colonial, a més d'una col·lecció dels seus relats escrits per a la premsa recopilats en Contes dels pujols (1887). La seva fama literària la hi deu a sis històries sobre la vida dels anglesos en l'Índia, publicades entre 1888 i 1889. Entre les seves novel·les o relats llargs més populars figuren La llum que s'apaga (1891), El Llibre de la Selva (1894), El Segon Llibre de la Selva (1895), Capitans intrèpids (1897), Stalky & Cia. (1899), basada en les seves experiències infantils en el United Services College, i Kim de l'Índia (1901), un relat picaresc de la vida en l'Índia. El més destacable de la seva poesia és potser Belades de la caserna (1892) i Les cinc nacions (1903).


Va viatjar per Àsia i Estats Units, on es va casar en 1892 amb Caroline Balestier, amb la qual va tenir dues filles, i va viure durant un breu període en Vermont. En 1903, es va establir a Anglaterra. En 1907 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d'aquest premi. Va ser iniciat a la masoveria als vint anys en Lahore i va dedicar la seva vida i els seus escrits a aprofundir en la condició d'Home, i el seu esdevenir existencial. Finalment, va morir el 18 de gener de 1936 a Londres.