Peter Pan, personatge molt important que dóna nom a la novel·la que Barrie va escriure al 1911, és el nen que no volia créixer. Barrie, amb aquest personatge va crear un mite i amb ell, un dels millors llibres d’aventures de la literatura juvenil.

Peter sens presenta com un nen que encara conserva tots els seus dents de llet, un nen que sap volar, un nen que viu amb altres companys en una illa, en un altre món. Creiem que coneixem a Peter, però el que es recorda com un nen simpàtic, juganer i amable, passa a ser egoista, egocèntric, oblidadís i fins i tot a vegades cruel.

Aquest personatge va prendre el nom d’un dels fills del matrimoni Lewellyn Davies, tots amics de Barrie (l’autor de Peter Pan), però el que també és interessant és conèixer d’on va sortir el terme “Pan”. Aquest era el déu grec dels pastors i els ramats. Físicament era una barreja d’humà - animal caprí, a més, era caçador i músic. Portava sempre a la mà un bastó de pastor i tocava una flauta. A més de ser el déu dels pastors, Pan representava tota la natura salvatge, per això se li atribuïa la generació de por, d’aquí la paraula pànic (paraula que significa temor massiu). Com que aquest déu representava la natura, el autor va pensar en un Peter Pan vestit amb fulles o com en el cas de Disney el veiem amb roba de color verda.

Com a contrapunt d’aquest personatge l’autor va crear un altre i el va anomenar Wendy. Mentre Peter viu a “Never Land” junt amb els nens perduts (tots “orfes”), Wendy viu a Londres dins d’una perfecta família que consta de pare, mare i dos germans més. A més, mentre Peter no vol créixer i vol ser sempre un nen, Wendy, arriba un moment, que sap que ha de créixer, ho accepta i de fet ho fa, abandona a Peter i torna a casa. Per tant, mentre Peter simbolitza d’alguna manera la immaduresa Wendy representa el terme contrari, la maduresa.

Peter Pan, un gran personatge del qual han gaudit moltes generacions i de fet, altres que vindran també ho podran fer.