Mentre treballava en el banc va començar a escriure breus peces de ficció, com a passatemps. Va contribuir amb alguns articles als diaris St. James Gazette, W.I. Henley's National Observer i The Yellow Book. Les històries de Grahame sobre un grup de nens orfes van ser publicades en Pagan Papers (1893). En 1895 va aparèixer The Golden Age, una col·lecció d'esbossos dels seus treballs publicats. La seva obra va continuar amb Dream Days en 1898, que va incloure el conte més famós de Grahame, “El drac mandrós” (The Reluctant Dragon). Va Ser designat secretari en el Banc i en 1899 es va casar amb Elspeth Thomson. Grahame va escriure parts de The wind in the willows (El viento en los sauces) al principi en forma de cartes al seu fill Alistair. Aquest llibre és una fantasia de talps, rates i altres animals del camp anglès basada en els contes que Grahame contava al seu fill perquè es dormís. El llibre va aparèixer en 1908. També va compilar The Cambridge Book of Poetry for Young People (1916) i, finalment, es va retirar del banc després de publicar la seva obra més important.
Un dels símbols més coneguts de la història del màgic d’Oz, a part de les sabates vermelles, és el camí de rajoles grogues. Crec que no és que sigui coincidència que sigui un camí fet amb rajoles, com tampoc que sigui de color groc. Un camí que creua boscos, prades, etc. no és molt normal que estigui recobert de rajoles, però aquest sí. Potser és perquè aquest camí en qüestió ho requereix, és massa important com per a ser únicament de terra, pols i pedres. A més, penso que si és de color groc no és per altra cosa que per que sigui vistós. Com ja he anomenat abans, aquest camí de rajoles grogues és molt important pels nostres amics del llibre, per tant, convé moltíssim que aquest es pugui reconèixer amb facilitat a molta distància.
El camí de les rajoles grogues, cal a dir que si hi ha un camí és que hi ha algun destí on es pretén arribar, de fet, això és ben cert donat que els quatre components del grup (la Dorothy (i el Totó), l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó) volen aconseguir alguna cosa, tenen un objectiu. Per tant, podem afirmar que sí que hi ha un destí, el camí de les rajoles grogues serà qui ens permetrà arribar a aquest, per això és tant important.
Aquest camí, podria simbolitzar la vida, de fet, un camí sempre m’ha semblat un símbol de la vida. Sempre té un principi, tothom comença per un lloc i finalment després d’haver-lo recorregut, arribes al final d’aquest i al teu destí. Com a la vida, aquest camí cap a veure el Mag d’Oz té els seus entrebancs, però encara que semblin difícils superar-los, amb els que tens al teu constat, penso que tots es poden superar.
Cal destacar que en la novel·la, els quatre amics no sempre segueixen aquest camí de rajoles grogues. Hi ha moments en que han de deixar-ho enrere o no el troben perquè s’han desviat.
El recorregut que fan els quatre protagonistes comença quan la Dorothy arriba a el país dels Mastegaires (l‘Oest). Vol tornar a casa i la Bruixa del Nord, que és una bruixa bona, li aconsella que vagi a veure al gran Màgic d’Oz. Per saber on para això, la Bruixa li aconsella que segueixi el camí de les rajoles grogues i aquest el portarà cap a la seva possible esperança de poder tornar a Kansas amb els seus oncles. Comença a emprendre el camí per terres dels Mastegaires fins que arriba a un camp de blat de moro. És allí on coneix al que serà el seu primer company de viatges. Els dos reprenen el camí donat que l’Espantaocells vol un cervell, i Oz li podrà aconseguir un. Al arribar a un bosc, el camí empitjora una mica, hi ha rajoles trencades i per això l’espantaocells cau cada dos per tres. És en aquest bosc hi ha una caseta, i serà prop d’aquesta on coneixeran el seu tercer company de viatge, el Llenyataire de llauna. Tots tres continuaran fent camí donat que el Llenyataire de llauna vol un cor per poder estimar i pensa que Oz li podrà donar un. El camí bosc a traves encara estava pavimentat de rajoles grogues, però ara damunt seu es trobaven un munt de branques i fulles del bosc. Serà en aquest moment del viatge quant apareix en escena l’últim company de viatge de la Dorothy, el Lleó poruc. Aquest s’afegirà als altres perquè vol que Oz li proporcioni valor.
El primer problema va venir a continuació, es van trobar amb un vall que travessava el camí. Era molt llarg, per tant no el podien esquivar, l’única solució era saltar per damunt. Gràcies al Lleó, els nostres viatgers van poder travessar-lo. Però van ensopegar amb un altre i aquest no es podria saltar per tant, els nostres amics van decidir fer un pont per a poder travessar-lo. A continuació, van seguint fent camí fins que un riu molt ample els impedia el pas. Entre tots van construir un rai per a poder travessar-lo, però la corrent va fer que els nostres amics es desviessis d’allà on volien anar, a més, l’Espantaocells es va quedar clavat allà al mig del riu. Després de rescatar-lo i tornar a ser els quatre viatgers en busca de la Ciutat de les maragdes, van decidir que tenien que retrobar el camí de les rajoles grogues. Abans de trobar-lo, van ensopegar amb tota una prada plena de roselles que van causar algun que altre problema als nostres amics. Un cop superats, van continuar fent camí per retrobar el camí de les rajoles grogues que finalment van tornar a trobar. Aquest el van seguir fins arribar a la Ciutat de les Maragdes.
Després d’arribar a la Ciutat de les Maragdes, la aventura dels nostres amics encara no ha finalitzat donat que Oz els diu que si no maten a la malvada Bruixa de l’Oest, ell no els hi concedirà allò que desitgen aconseguir, per tant, els nostres amics es ficaran en ruta cap a l’oest. En aquest nou tram d’aventura el camí de les rajoles grogues no els hi serveix donat que no els pot guiar cap a les terres dels Parpellols. Els nostres amics, un cop matat a la bruixa de l’Oest, tornaran a la Ciutat de les Maragdes per a que Oz compleixi la seva promesa. Oz no resulta ser, qui els nostres amics havien cregut, així que Dorothy ha de buscar una altra manera de poder tornar casa. Els quatre amics decidiran anar al sud on es troba Glinda, una bruixa bona que ajudarà a Dorothy a aconseguir allò que realment desitja, tornar a casa.
En el llibre El màgic d’Oz apareixen quatre bruixes, les quals, fan referència als punts cardinals. Així, trobem la bruixa del nord, del sud, de l’est i de l’oest. A més d’aquestes bruixes, algunes de les quals són bones i d’altres dolentes, trobem a un bruixot o mag anomenat Oz.
Sempre que es parla de bruixes, cal a dir que tothom ja té una imatge al cap de com poden ser físicament, al igual que es coneix la seva personalitat A la pel·lícula que es va fer sobre aquest llibre, apareixen, com és lògic, les bruixes del país d’Oz. La primera no la podem veure físicament donat que solament li veiem els peus, les altres bruixes, les dos bones i una dolenta, sí que podem saber el seu aspecte físic i també el psicològic (la seva personalitat).
Mentre que a les bruixes d’aquest llibre se’ls hi mantenen tant els aspectes físics com psicològics (la bruixa bona és bona, la dolenta vol matar a la Dorothy sempre...), serà el bruixot qui al principi es manifestarà amb un caire fatxenda i acabarà suplicant als nostres amics per a que guardin el seu secret; també, serà ell qui es mostrarà amb aspectes físics diferents del que és el seu en realitat.
Què ens explica L. Frank Baum de les diferents bruixes d’Oz en aquest llibre?
Bruixa del nord:
Físicament (aparença): “el capell de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants” (pàg.16), “tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada” (pàg.17), “va respondre la petita dama rient” (pàg.18).
Psicològicament (personalitat): “Sou molt amable” (pàg.18), “jo sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19), “ho sé de bona tinta, perquè jo mateixa en sóc una i no em puc equivocar” (pàg.19).
Bruixa del Sud:
Físicament (aparença): “La van trobar ben bonica i jove” (pàg.205), “tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles” (pàg.205), “Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia” (pàg.205).
Psicològicament (personalitat): “En tot el país d’Oz només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg.19), “Ara veig que sou ben bé tant bona com bonica!” (pàg.208), “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut amb ella i els seus amics” (pàg.210).
Bruixa de l’est:
Físicament (aparença): “sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes” (pàg.18), “quant van veure que la Bruixa de l’Est era morta” (pàg.19), “Era tan vella que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg.21).
Psicològicament (personalitat): “T’estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l’Est” (pàg.17), “només que no sóc tant poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí” (pàg.19), “Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia” (pàg.19).
Bruixa de l’oest:
Físicament (aparença): “La malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot” (pàg.117), “sovint la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà” (pàg.127), “de la mossegada no en sortí ni una gota de sang, era tant dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys” (pàg.127).
Psicològicament (personalitat): “Més irritada que mai, va fer sonar dues vegades el seu xiulet d’argent” (pàg.118), “però era una bruixa molt poderosa, tant com malvada” (pàg.121), “La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca” (pàg.128).
Per acabar, dir que existeix algun element contraposat entre les bruixes dels diferents punts cardinals. Així com el nord i el sud són punts cardinals contraposats, la bruixa del nord es vella, tot el contrari de la del sud. També, passa igual amb les de l’est i l’oest, la de l’est és la que menys apareix a la història, en canvi la de l’oest és amb la que més temps passen els nostres protagonistes.
En tots els llibres que portem llegits fins ara, es dóna molta importància a les relacions, relacions afectives com per exemple en el cas de Peter Pan, estaríem parlant de la relació maternal (mare-fill). En aquest llibre, es dóna molta importància al grup, les relacions que hi apareixen són relacions entre els personatges que formen el grup. La Dorothy arriba al país d’Oz, no sap on està, no sap res d’aquest indret, no ha estat mai, però es va trobant a diversos personatges molt particulars que juntament amb ella crearan un grup. Tots quatre són molt diferents i també tenen un objectiu diferent, però tots saben com enriquir-se dels seus companys de grup. Quan en mig del viatge hi ha un problema o obstacle que sembla que ho ensarronarà tot, surt un membre del grup que ho soluciona, exemples: quan hi havia el vall, el Lleó transporta d’un salt als seus amics a l’altra banda, sense lleó, allí s’hauria acabat el viatge. Sense llenyataire i espantaocells la Bruixa de l’Oest hauria matat a la Dorothy, en Totó i el Lleó. Si la Dorothy no hagués matat a la Bruixa de l’Oest, cap dels seus amics ni ella mateixa hauria arribat a aconseguir el que volia.
Per tant, podem dir que cap dels nostres amics podria haver aconseguit el seu objectiu fent sols el camí, necessitaven recolzar-se en el grup tot aportant tot lo bo de cadascú per tirar endavant i arribar fins a on ells volien arribar.
James Matthew Barrie va néixer el 9 de maig de 1860 a Escòcia. Fill de David Barrie i Margaret Olgilvy va morir al 1937.
Un fet que va marcar a Barrie per a la resta de la seva vida va ser quan als cinc anys el seu germà David va morir a causa d'un accident, aquest anava a complir 14 anys. La mort tràgica del seu germà va fer que la seva mare, al veure que el seu fill preferit estava mort i que no el veuria mai més créixer al seu costat va caure en una profunda depresió. James, no suportava veure la seva mare , dona a la que admirava moltísim, així que va intentar substituir el lloc que havia deixat el seu germà. Per molt que ho intentes, J.M. Barrie sempre va estar a l'ombra del seu germà.
Es pot arribar a dir que Barrie va anant creixent, però no gaire en estatura donat que era bastant baixet, fet que li va causar problemes amb el sexe femení. James, que havia estat escrivint durant la seva infància i es va convertir en escriptor, va començar a adquirir fama no tan sols al Regne Unit, sinó també als USA. Casat amb una actriu americana anomenada Mary Ansell, un dia, James va sortir a passejar pels Jardins de Kensington, la qual cosa feia sovint. Aquell dia va conèixer a una simpàtica família adinerada, la família Lewellyn Davies. Aquesta constava del matrimoni i els seus 4 fills, John, George, Peter i Michael (posteriorment arribaria el cinquè). El temps que Barrie va passar amb aquesta família va ser un dels moments més feliços de la vida de l'autor donat que l’havien acollit com a un més. Barrie jugava i s’inventava històries pels nens i així és com va sorgir la idea de Peter Pan el seu llibre més famós. Encara que es trobava casat, Barrie es va enamorar de la senyora Sylvia Lewellyn Davies i això i altres motius van portar a l'autor i a la seva dona a divorciar-se. Un cop el matrimoni Lewellyn Davies va morir, Barrie es va fer càrrec dels seus fills.
La mort és un element que va perseguir a James des d'un bon principi, primer amb la mort del seu germà, després la seva mare i el matrimoni Lewellyn Davies i posteriorment tres dels fills d'aquest matrimoni.
Autor: James M. Barrie
Traductor: Nazaret de Terán Bleiberg.
Il·lustrador: F.D. Bedford.
Editorial: Alianza Editorial.
Nº Edició: Cinquena.
Lloc d'edició: Madrid.
Any d'edició: 2008.
Argument: En aquest magnífic llibre hi podem trobar la fantàstica história de Peter Pan, el nen que no volia creixer, i els germans Darling. Tots aniran al "País de Nunca Jamás" on viuran meravelloses aventures .