Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alícia al país de les meravelles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alícia al país de les meravelles. Mostrar tots els missatges

Alícia al país de les meravelles




Si preguntes quin és el personatge més carismàtic o recordat del llibre d'Alícia al país de les meravelles, hi hauria molta gent que respondria el Gat de Cheshire. Aquest Gat, apareix per primera vegada a casa de la Duquessa, però no serà l'ultima donat que torna a aparèixer dues vegades més: al bosc i a la partit de croquet de la reina.
El primer que ens sorprèn d'aquest Gat és la seva rialla d'orella a orella i és ben encertat el pensament que ronda a l'Alícia quan diu: "Òndia! He vist moltes vegades un Gat sense somriure, però un somriure sense gat! Això és la cosa més curiosa que he vist a la meva vida!" (pàg. 71). L'enigma que sembla que envolta a aquest gat, el fa, a la meva manera de veure, més atractiu. És un personatge, si més no, misteriós donat que apareix i desapareix contínuament quan ell ho considera oportú; també es podria dir que és un personatge bastant important per a Alícia ja que el Gat l'ajuda en algunes ocasions (sempre que no sap què fer o per on anar apareix de sobte), a més, es pot notar que l'Alícia gaudeix de la seva companyia i de les seves converses.
Penso que, a part de tot allò dit anteriorment, el Gat és un personatge, especial donat que és gràcies als seus raonaments que sembla el menys boig (part de premisses i tot), i és l'únic conscient de la seva bogeria, fet que diu molt a favor seu i del seu veritable estat mental. Però perquè es pot considerar que potser, realment no està boig? Està claríssim, un boig mai afirmarà la seva bogeria donat que per a ell allò és real, i com per a ell és real, no pot sentir o percebre que en realitat no ho és.

Deixant el Gat de Cheshire a una banda, si reservem una petita part del nostre temps a pensar en el tema dels personatges “gatuns”, veurem que hi ha gran qualitat de gats famosos miolant i esgarrapant per llibres, pel·lícules, series de dibuixos etc.

Un dels més famosos podria ser Tom (de Tom & Jerry), el gat que sempre estava en una constant baralla amb un ratolinet de color marró anomenat Jerry. Aquesta sèrie de dibuixos animats, produïda per la MGM, és una de les que recordo veure quant era bastant petita. Tom, un gat que gairebé sempre caminava com una persona, tenia el pel d'un color gris-blavós. A més, les seves mans i peus eren de color blanc, a mode de guants, així com la punta de la seva cua.

Un altre famosíssim gat d'una sèrie de dibuixos és Garfield, el gat que moria per menjar un bon plat de lasanya. Aquest viu amb el seu amo Jon i amb el seu company (a vegades més vassall que amic) Odie, un gos de color groc. Alguns trets característics d'aquest personatge podrien ser: no li agraden els dilluns, li encanta dormir i veure la televisió, és de color taronja amb ratlles negres i té una personalitat un tant curiosa.

El gat amb botes és un altre gat molt famós, tant el del conte com la monada que apareix a les pel·lícules de Shrek. El seu principal tret és caminar dret tot portant unes magnifiques botes, realment, la seva "pinta" sembla més d'un mosqueter que no pas d'un gat.

Don Gato. D'aquest gat cal dir que era també d'un color una mica peculiar per a un gat, groc. A més, vivia amb els seus amics, també gats, en un carreró una mica brut i deixat de la ma de deu, però tots ells semblaven feliços. Encara que la seva casa era un cub d'escombreries, ell sempre anava vestit amb una espècie d’armilla i un barret a conjunt.

Los Aristogatos són uns altres gats importants en el panorama del cinema. Aquesta peculiar família aristòcrata francesa vivia en un dels millors barris de París amb la seva ama i al principi amb el seu maligne majordom, Edgar. Un cop viscudes moltes aventures els tres germanets més la seva mare coneixen a O'Malley, "un gato arrabalero, un gato jazz" i aquest acabarà formant part de la família.


Un altre gat, potser no tant famós però igualment simpàtic és Burlón, el gat saxofonista dels 4 musics de Bremen. Aquest gat, com molts altres tenia un pelatge una mica estrany, de color blau.

Si intentem pensar en una gateta, de color blanc i a més relacionem els colors vermell i rosa amb ella, de qui estaríem parlant? Efectivament, de la Kitty.



Per acabar, anomenaré al gat Félix, gat per excel·lència del cinema mut. El seu pelatge negre, ulls blancs, i ampli somriure, junt amb les situacions surrealistes que presentaven les seves històries, van contribuir a fer de Félix un dels personatges animats més recognoscibles del món.

Miauuuuuuu!!!!!


Dimarts dia 28 d’abril l’Esther i jo vam anar a la biblioteca d’agrònoms per a fer feina. Al sortir ja era tard, les nou i mitja (més o menys). No recordo com va ser ben bé, però vam mirar al cel i allí estava.

Un somriure d’orella a orella, el Gat de Cheshire “havia desaparegut molt a poc a poc, començant pel final de la cua i acabant amb el somriure, que encara es podia veure després que la resta del Gat s’hagués fos” (Pàg. 71). Ràpidament, l’Esther es va afanyar en fer-m’ho saber donat que no tots els dies es pot presenciar l'espectacle tan meravellós de veure somriure a un gat.

Volíem guardar una imatge per recordar aquell moment, però encara que considero que tenim uns telèfons mòbils bastant decents, era impossible captar-la de cap manera. Per tal de posar solució al problema, ens vam anar cap a casa i un cop allí, vaig agafar una càmera més potent i amb la sort de que el Gat de Cheshire encara mantenia la seva peculiar rialla, li vaig fer una foto.

Opinió personal

Alícia al país de les meravelles
Les aventures d'Alícia al país de les meravelles és una història que ja la coneixia de la mà de Disney, com ha passat amb molts altres llibres que hem llegit. El llibre, al meu parer, està força bé donat que té un toc que no es pot trobar en cap altre de llegit fins ara. El "nonsense" (sense sentit) dóna moltes possibilitats a una història i aquestes possibilitats les ha sabut aprofitar l'autor. Encara que m'ha agradat el llibre,donat que és, pot ser, més complert que la pel·lícula, he trobat a faltar aquella cançó que la Llebre de Març i el Barreter canten tan alegrement mentre prenen el té: "¡feliz, feliz, no cumpleaños!". Cal a dir que amb aquest llibre m'he rigut, encara que no tant com a Peter Pan, perquè hi ha situacions realment absurdes i d'altres que recorden algunes de la pel·lícula que també fan gràcia (totalment absurdes també).

Biografia de l'autor


Charles Dogson va néixer el 27 de gener de 1832 a Daresbury, Cheshire (Anglaterra). Fill d'un pastor protestant, Lewis Carroll va ser el major de 11 fills: quatre barons i set femelles, tots ells tartamuts. Als 18 anys, va ingressar en la Universitat de Oxford, universitat en la qual, posteriorment, va ingressar com a professor de matemàtiques entre 1855 i 1881. A més, al 1861 va ser ordenat diàcon de l'Església d'Anglaterra.

Des dels 13 anys i juntament amb els seus germans, Carroll es va dedicar a la publicació de petites revistes literàries que ell mateix redactava i en ocasions també il·lustrava, per a l'ús dels convidats del prevere de Croft (Yorkshire) on exercia el seu pare: "The Rectory Magazine", "La Comète", "Li Bouton de Rose", "L'Etoile", "Li Feu Follet", "The Rectory Umbrella", etc. També va compondre poemes i cançons, una secció de "cartes al director" i breus paròdies de novel·les contemporànies.

A partir de 1855 decideix escriure, ja sota el nom de Lewis Carroll, poemes per a "The Train". Publica una col·lecció de poesies amb el títol de “Fantasmagoria” al 1869, i un altre poema llarg, “La Caça del Snark” al 1876 . Amb el seu veritable nom, Dodgson, va publicar diversos tractats matemàtics, entre els quals destaca “Euclides i els seus rivals moderns” (1879) i un tractat de lògica del que solament arribarà a publicar la primera part al 1896. Al 1865 Carroll va publicar amb el seu pseudònim una de les seves obres més conegudes: “Alícia en el país de les meravelles”. La seva continuació, “A través del mirall i el que Alicia va trobar allí” (Through the Looking Glass), es va publicar al 1872. Després escriuria una novel·la, Silvia i Bruno (2 volums,1889-1893).

Els contes d'Alicia, que han fet cèlebre el nom de Lewis Carroll en tot el món i han estat traduïts a nombroses llengües, van ser escrits originalment en 1862 per a una nena, Alice Liddell, filla d'Henry George Liddell, pastor de Christ Church.

Finalment, Lewis Carroll va morir el 14 de gener de 1898 en Guilford (Surrey).

Fitxa tècnica del llibre


Títol: Alícia al país de les meravelles.

Autor: Lewis Carroll (Charles Dogson).

Traductor: Salvador Oliva Llinàs.

Il·lustrador: John Tenniel.

Editorial: Empúries.

Nº Edició: Primera.

Lloc d'edició: Barcelona.

Any d'edició: 2009.

Argument: Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible, el país de les meravelles. Dins d'aquest viurà grans aventures i curioses situacions acompanyada d'uns personatges cadascú més peculiar.

¡¡¡Que le corten la cabeza!!!


Després de la meva estància a la jungla de Kipling em disposo a tornar al món civilitzat i de la mà d'Alicia, podré descobrir grans aventures, segurament totes boges, i grans personatges, també tots bojos, en aquest lloc anomenat dels somnis. Ja es sap que per començar l'aventura només cal seguir al conill blanc!



PD: Es recomana veure la pel·lícula de dibuixos d'Alicia al país de les meravelles.





PD2: El videoclip de la primera cançó del debut en solitari de Gwen Stefani (component del grup No doubt) es va inspirar en el fantàstic relat de Lewis Carroll, o sigui, Charles Dogson.