Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personatges. Mostrar tots els missatges

El guardián entre el centeno

Tal i com ja he fet amb els altres llibres, en aquest apartat es comenta algun personatge de la novel·la que en aquell moment tocaba llegir. Donat que l'últim llibre llegit és tant diferent, he pensat elaborar aquesta entrada d'una altra manera. Havia pensat en tornar a elaborar un escrit sobre el personatge principal del llibre, Holden Caulfield, però després he pesnat que, realment, ell en tota la novel·la ja ens ha estat mostrant con és i a més, en ho narra amb estil directe. Per tant, he pensat en fer la següent entrada i a continaució es presenten diferents fragments de cançons que perfectament podrien ser la b.s.o del protagonista:




The Killers: All these things that i've done




When there's nowhere else to run
Is there room for one more son
One more son
If you can hold on, if you can hold on, hold on


I wanna stand up, I wanna let go
You know, you know - no you don't, you don't
I wanna shine on in the hearts of men
I wanna mean it from the back of my broken hand


Another head aches, another heart breaks
I am so much older than I can take
And my affection, well it comes and goes
I need direction to perfection, no no no no


Help me out
Yeah, you know you got to help me out
Yeah, oh don't you put me on the back burner
You know you got to help me out

http://www.youtube.com/watch?v=dXkWW_q_OTM



Green Day: Jesus of Suburbia

But there's nothing wrong with me
This is how I'm supposed to be
Everyone is so full of shit
Burn and raised by hipocrits
Hearts recycled but never saved
From the cradle to the grave

I don't feel any shame
I wont apologize
When there ain't nowhere you can go
Running away from pain
When you've been victimized








Eric Clapton: If I saw you in heaven



Would you know my neme
if I saw you in heaven?
Would it be the same
if I saw you in heaven?


I must be strong and carry on
cause i know i don't belong here in heaven








Good Charlotte: The anthem
It's a new day, but it all feels old.
It's a good life, that's what I'm told
But everything, it all just feels the same.
At my high school, it felt more to me
Like a jail cell, a penitentiary
My time spent there, it only made me see.
That I don't ever wanna be like you
I don't wanna do the things you do
I'm never gonna hear the words you say and I don't ever wanna, I don't ever wanna be You...don't wanna be just like you.
Go to college, a university, get a real job,that's what they said to me
But I could never live the way they want.
I'm gonna get by, and just do my time, out of step while, they allget in line
I'm just a minor threat so pay no mind.
Do you really wanna be like them, do you really wanna be another trend?
Do you wanna be part of that crowd?
'cause I don't ever wanna, I don't ever wanna be you.



My Chemical Romanc: Sleep
Cause there ain't no way that I'm sorry for what I did.
And through it all
How could you cry for me?
Cause I don't feel bad about it.
So shut your eyes, kiss me goodbye,
And sleep. Just sleep.
The hardest part is letting go of your dreams.
A drink for the horror that I'm in,
For the good guys, and the bad guys.


http://www.youtube.com/watch?v=M8Eor9wg6dI

Finalment, m'agradaria ficar la següent cançó. Encara que aquesta no forma part de la b.s.o d'aquest personatge, penso que hi hauria de ser.

The Beatles: Help!

Help, I need somebody,

Help, not just anybody,

Help, you know I need someone,Help!

When I was younger, so much younger than today,

I never needed anybody's help in anyway.

But now these days are gone, I'm not so self assured,

Now I find I've changed my mind, I've opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down

And I do appreciate you being 'round.

Help me get my feet back on the ground,

Won't you please, please help me?

http://www.youtube.com/watch?v=-s-F7ZmmGbY

El llibre de la jungla


A la novel·la creada per Kipling, es poden trobar quantitat d'històries amb variats personatges.

Si ens centrem exclusivament en la història de Mowgli (els tres primers capítols), trobarem que él protagonista d'aquest relat és un nen indí que per bona o mala fortuna va ser arrencat de la seva família (els seus pares) per anar a parar dins d'una bandada de llops, els quals, el van acceptar i va acabant formant part d'ella com un més.

Allí a a la jungla, Mowgli, el cadell d'home, va continuar coneixent altres animals, els quals l'ajudaran a sobreviure en un territori tant hostil com ho és la jungla. Entre aquests companys trobem al mestre, l'ós Baloo. La feina d'aquest, ensenyar la llei de la jungla, llei que s'ha de conèixer i per suposat, seguir i respectar.

A mode de parèntesis, vull remarcar que el dia que vam fer el comentari escrit sobre aquest llibre, va sortir la pregunta següent: voldrieu que el vostre mestre fos com el Baloo? Personalment, penso que la resposta que donaria la tinc molt clara. Relament estaria deisposada a que un ós bru i grandios, estigues lliçó darera lliçó ensenyant-me els coneixements a força de cops? Ja us dic jo que no! Primerament, perquè no m'agradaria, per exemple, morir jove per culpa de no saber la taula de multiplicar del cinc, i segona perquè relament seria una situació bastant surrealista...

Però Baloo, encara que sigui un mestre propi de l'antiga escola i pugui caure malament als seus alumnes, aquests el respecten molt ja que saben que és sabi i en el fons, saben que se li ha de fer cas donat que té tota la raó (com li va passar a Mowgli quan el van capturar els Banga Long). Per tant, en certa manera el valoren com a bon mestre.

Si per casualitat ens dóna per veure la pel·ícula de Disney, comprovarem que aquest Baloo és molt diferent a l'original. Disney va fer una versió d'aquest personatge que continuava ajudant a Mowgli a aprendre, però no desde la bessant de mestre de l'antiga escola, sinó des d'una possisió més vitalista i es que com ell mateix afirma a la pel·lícula: "Busca lo más vital no más, lo que has de precisar, no más, pues nunca del trabajo has de abusar. Si buscas lo más esencial, sin nada más que ambicionar, mamá naturaleza te lo da".

Alícia al país de les meravelles




Si preguntes quin és el personatge més carismàtic o recordat del llibre d'Alícia al país de les meravelles, hi hauria molta gent que respondria el Gat de Cheshire. Aquest Gat, apareix per primera vegada a casa de la Duquessa, però no serà l'ultima donat que torna a aparèixer dues vegades més: al bosc i a la partit de croquet de la reina.
El primer que ens sorprèn d'aquest Gat és la seva rialla d'orella a orella i és ben encertat el pensament que ronda a l'Alícia quan diu: "Òndia! He vist moltes vegades un Gat sense somriure, però un somriure sense gat! Això és la cosa més curiosa que he vist a la meva vida!" (pàg. 71). L'enigma que sembla que envolta a aquest gat, el fa, a la meva manera de veure, més atractiu. És un personatge, si més no, misteriós donat que apareix i desapareix contínuament quan ell ho considera oportú; també es podria dir que és un personatge bastant important per a Alícia ja que el Gat l'ajuda en algunes ocasions (sempre que no sap què fer o per on anar apareix de sobte), a més, es pot notar que l'Alícia gaudeix de la seva companyia i de les seves converses.
Penso que, a part de tot allò dit anteriorment, el Gat és un personatge, especial donat que és gràcies als seus raonaments que sembla el menys boig (part de premisses i tot), i és l'únic conscient de la seva bogeria, fet que diu molt a favor seu i del seu veritable estat mental. Però perquè es pot considerar que potser, realment no està boig? Està claríssim, un boig mai afirmarà la seva bogeria donat que per a ell allò és real, i com per a ell és real, no pot sentir o percebre que en realitat no ho és.

Deixant el Gat de Cheshire a una banda, si reservem una petita part del nostre temps a pensar en el tema dels personatges “gatuns”, veurem que hi ha gran qualitat de gats famosos miolant i esgarrapant per llibres, pel·lícules, series de dibuixos etc.

Un dels més famosos podria ser Tom (de Tom & Jerry), el gat que sempre estava en una constant baralla amb un ratolinet de color marró anomenat Jerry. Aquesta sèrie de dibuixos animats, produïda per la MGM, és una de les que recordo veure quant era bastant petita. Tom, un gat que gairebé sempre caminava com una persona, tenia el pel d'un color gris-blavós. A més, les seves mans i peus eren de color blanc, a mode de guants, així com la punta de la seva cua.

Un altre famosíssim gat d'una sèrie de dibuixos és Garfield, el gat que moria per menjar un bon plat de lasanya. Aquest viu amb el seu amo Jon i amb el seu company (a vegades més vassall que amic) Odie, un gos de color groc. Alguns trets característics d'aquest personatge podrien ser: no li agraden els dilluns, li encanta dormir i veure la televisió, és de color taronja amb ratlles negres i té una personalitat un tant curiosa.

El gat amb botes és un altre gat molt famós, tant el del conte com la monada que apareix a les pel·lícules de Shrek. El seu principal tret és caminar dret tot portant unes magnifiques botes, realment, la seva "pinta" sembla més d'un mosqueter que no pas d'un gat.

Don Gato. D'aquest gat cal dir que era també d'un color una mica peculiar per a un gat, groc. A més, vivia amb els seus amics, també gats, en un carreró una mica brut i deixat de la ma de deu, però tots ells semblaven feliços. Encara que la seva casa era un cub d'escombreries, ell sempre anava vestit amb una espècie d’armilla i un barret a conjunt.

Los Aristogatos són uns altres gats importants en el panorama del cinema. Aquesta peculiar família aristòcrata francesa vivia en un dels millors barris de París amb la seva ama i al principi amb el seu maligne majordom, Edgar. Un cop viscudes moltes aventures els tres germanets més la seva mare coneixen a O'Malley, "un gato arrabalero, un gato jazz" i aquest acabarà formant part de la família.


Un altre gat, potser no tant famós però igualment simpàtic és Burlón, el gat saxofonista dels 4 musics de Bremen. Aquest gat, com molts altres tenia un pelatge una mica estrany, de color blau.

Si intentem pensar en una gateta, de color blanc i a més relacionem els colors vermell i rosa amb ella, de qui estaríem parlant? Efectivament, de la Kitty.



Per acabar, anomenaré al gat Félix, gat per excel·lència del cinema mut. El seu pelatge negre, ulls blancs, i ampli somriure, junt amb les situacions surrealistes que presentaven les seves històries, van contribuir a fer de Félix un dels personatges animats més recognoscibles del món.

El viento en los sauces


En aquest llibre, "El viento en los sauces" apareixen bastants personatges, com els que s'esmenten a continuació. Cal a dir, que tots tenen característiques diferents, ja siguin físiques (donat que són diferents animals) com psíquiques (personalitat). Uns, viuen prop (uns més que d'altres) de la seva estimada riba del riu, altres sota terra i altres al bosc salvatge.

Segons l'autor d'aquesta novel·la, d'alguna manera es veuen reflectides, gracies als personatges, les diferents classes socials angleses: la alta, representada pel Sapo; la mitjana representada pel Ratón de agua i el Tejón i la classe baixa es troba representada pel Topo.

Quin adjectiu s'adiu més bé a cadascun dels personatges d'aquest llibre?

Topo: Sincer i negatiu.

Ratón de agua: Savi i valent.

Sapo: Capritxós i alegre.

Tejón: Tímid i amb bon cor.

Nutria: Amigable i protectora.

Màgic d'Oz


Dorothy: És una nena que viu a Kansas amb els seus oncles i el seu gosset, el Totó. Dorothy, des del primer moment que posa el peu al País d’Oz vol de totes totes trobar el camí que la porti un altre cop a casa.

Espantaocells: És el primer amic que s’incorporarà al viatge de la Dorothy. Ell, també viatjarà cap a la ciutat de les Maragdes per demanar alguna cosa al gran i poderós màgic d’Oz. L’Espantaocells pensa de sí mateix que és una persona “estúpida”, al no tenir cervell, no pot pensar i realment, al llibre podem constatar que no es així donat que és ell en moltes ocasions qui salva als nostres amics gràcies al seu enginy.

Llenyataire de llauna: Aquest és el segon personatge que acompanya a la Dorothy en el seu camí per a veure al mag. El Llenyataire, que una vegada havia estat de carn i ossos ara transformat en una gran pesa de llauna amb forma humana, vol demanar al màgic d’Oz que li doni un cor. Ell afirma que no pot estimar ni sentir res, cosa que tampoc és veritat donat que sempre està plorant perquè en ocasions sent llàstima pels altres.

Lleó poruc: És l’últim company de viatge que té la Dorothy i igual que els altres dos, el Lleó també demanarà alguna cosa al mag. Aquest demanarà tenir valor ja que segons ell és un lleó molt poruc que sempre té molta por. Penso, que si realment tingues tanta por i no fos valent no hauria pogut realitzar actuacions tals com saltar el vall que els separava de aconseguir arribar a la ciutat de les Maragdes. Per tant, el Lleó poruc va a buscar una cosa que realment ja posseeix.

Peter Pan


Peter Pan, personatge molt important que dóna nom a la novel·la que Barrie va escriure al 1911, és el nen que no volia créixer. Barrie, amb aquest personatge va crear un mite i amb ell, un dels millors llibres d’aventures de la literatura juvenil.

Peter sens presenta com un nen que encara conserva tots els seus dents de llet, un nen que sap volar, un nen que viu amb altres companys en una illa, en un altre món. Creiem que coneixem a Peter, però el que es recorda com un nen simpàtic, juganer i amable, passa a ser egoista, egocèntric, oblidadís i fins i tot a vegades cruel.

Aquest personatge va prendre el nom d’un dels fills del matrimoni Lewellyn Davies, tots amics de Barrie (l’autor de Peter Pan), però el que també és interessant és conèixer d’on va sortir el terme “Pan”. Aquest era el déu grec dels pastors i els ramats. Físicament era una barreja d’humà - animal caprí, a més, era caçador i músic. Portava sempre a la mà un bastó de pastor i tocava una flauta. A més de ser el déu dels pastors, Pan representava tota la natura salvatge, per això se li atribuïa la generació de por, d’aquí la paraula pànic (paraula que significa temor massiu). Com que aquest déu representava la natura, el autor va pensar en un Peter Pan vestit amb fulles o com en el cas de Disney el veiem amb roba de color verda.

Com a contrapunt d’aquest personatge l’autor va crear un altre i el va anomenar Wendy. Mentre Peter viu a “Never Land” junt amb els nens perduts (tots “orfes”), Wendy viu a Londres dins d’una perfecta família que consta de pare, mare i dos germans més. A més, mentre Peter no vol créixer i vol ser sempre un nen, Wendy, arriba un moment, que sap que ha de créixer, ho accepta i de fet ho fa, abandona a Peter i torna a casa. Per tant, mentre Peter simbolitza d’alguna manera la immaduresa Wendy representa el terme contrari, la maduresa.

Peter Pan, un gran personatge del qual han gaudit moltes generacions i de fet, altres que vindran també ho podran fer.

Illa del Tresor


Jim Hawkins: És el narrador i protagonista de l'aventura de l'illa del tresor. Aquest és un jove d'uns 13 o 14 anys, el qual es veu en mig d'una de las majors aventures que ell hagués pogut somiar mai. Durant aquesta gran aventura, Jim passarà per una sèrie d'esdeveniments que faran que aquest passi per un procés, el qual serà transformat d'un simple i vulgar espectador a un actiu participant de la història, qui determinarà a més, el seu propi destí gràcies al seu coratge i, a vegades, amb accions massa arriscades. Malgrat que Hawkins no té cap habilitat especial i tampoc va sobrat en valentia, serà ell i no pas cap dels grans, o l'home amb més experiència del viatge qui descobrirà el pla maligne dels pirates, qui trobarà a Ben Gunn (i el "recluti per la causa") i qui s'apoderi de l'Histaniola i la retorni al seu capità. aquest personatge, al final del la novel·la ha madurat i s'ha convertit en un noi molt competent capaç de fer moltes coses. És amb el seu triomf a la Hispaniola sobre Israel Hands quan la seva maduració psíquica està complerta.



Sra. Hawkins: Mare del protagonista, és l'única dona que apareix en tota la novel·la.



Sr. Hawkins: Propietari de L'Almirall Benvow i pare de Jim. No apareix gaire a la novel·la donat que mort a la primera part del llibre.



Billy Bones: És el primer pirata que coneix en Jim. Malgrat que Bones demostra un comportament sospitós, Jim no té por d'ell sinó que gaudeix de l'atracció que representa el pirata per a l'hostal. El pirata és amable amb el noi i a més, aquest personatge és un dels precursors del que serà una besant del caràcter de John Silver el Llarg, concretament la part amable, agradable que utilitza Silver quan està de part dels homes nobles.



Dr. Livesey: És el doctor del poble i de l'expedició que anirà en busca del tresor. Stevenson el descriu com un home just, intel·ligent, intrèpid i molt ben organitzat. Des del primer moment que apareix a la novel·la aquest personatge es preocupa per Hawkins, per tant, és una de les possibles figures paternals que té Jim a l’abast. El doctor Livesey és també un dels narradors de la novel·la, encara que solament en alguns capítols. Aquest personatge es preocupa molt per la justícia, donat que a part de metge també és jutge.



L'Hisendat Trelawney: És l'home que financia la busqueda del tresor i per tant, l'aventura. encara sembla que estigui al cim de totes les coses, sovint comet errors com per exemple contractar a Silver com a cuiner de bord i a la tripulació que posteriorment s'amotinarien i s'apoderarien del vaixell. Trelawney és un home molt ingenu i per aquest motiu és molt fàcil d'enganyar-lo. La millor habilitat que posseeix és la seva perfecta punteria, sent un dels millors tiradors de que gaudeix l'equip dels bons (no pirates).



El Capità Smollett: És el capità de la Hispaniola i és l’oposició a Trelawney donat que Smollett és perspicaç, intel·ligent, etc. El capità demana obediència als seus mariners a bord de la Hispaniola i es troba una mica amb conflicte amb l'Hisendat donat que aquest no respecta la seva autoritat.



John Silver el Llarg: És el vell mariner que contracta l'Hisendat per fer de cuiner a la Hispaniola. Silver és des d'un principi el líder dels pirates i un amic del protagonista. És un personatge dinàmic d'una sola cama i normalment va acompanyat pel seu lloro anomenat Capità Flint (en honor al famós capità que va amagar el tresor que estan buscant). Moltes persones que han llegit i comentat la novel·la afirmen que realment el veritable heroi d'aquesta història és precisament aquest personatge, i es que en un principi la novel·la s'anava a anomenar "The Sea Cook" ()el Cuiner del Mar"). John Silver és un personatge que posseeix una doble personalitat, donat que es pensa que Silver combina els caràcters de dos personatges pirates que apareixen a la novel·la. El primer és Billy Bones (aquest representa la part més amable i bona de Silver) i l'altre és el cec Pew (aquets representaria la part més temible, terrorífica i despietada del capità Silver). No es pot negar que aquest és un dels personatges més importants de la novel·la donat que Silver el llarg no és bo o dolent més aviat és una barreja entre els dos adjectius. Per la creació d'aquest personatge Stevenson es va basar en un amic seu, el poeta W.E Henly al qual li faltaven els dos peus.



Israel Hands: És un membre del bàndols dels pirates (els dolents) i anteriorment havia set l'artiller del Capità Flint. Aquest personatge és molt avispat i ingeniós i es regeix per la filosofia de "viu o mor". Israel Hands mort a mans de Jim Hawkins.



Ben Gunn: És un dels membres de la tripulació del Capità Flint. Va ser precisament el ferotge capità qui va ordena que es quedes abandonat en aquella illa. És ell qui ajudi en un moment crucial de la història al bàndol dels bons i també és ell qui troba el tresor que va amagar en Flint. Encara que la resta de pirates el veuen com un estúpid i un inútil, Ben demostra una gran astúcia i capacitat per a sobreviure a l'illa tot sol. Gunn aconsegueix tornar a casa amb la resta de la tripulació, encara que la part del tresor que li corresponia la va malbaratar en un tres i no res.



Abraham Gray, Hunter i Joyce: Pirates, membres de l'Hispaniona que s'uneixen al bàndol dels bons, dels homes honrats. Gray és l’únic que sobreviu, els altres dos moren a mans dels pirates.



Anderson, O'Brian, Dick, Morgan i George: Pirates membres de la Hispaniola que lluiten pel cantó dels dolents. El seu únic objectiu és apoderar-se del tresor sigui com sigui.



Tom i Alan: Membres de la tripulació de l'Hispaniona morts a mans de John Silver. No volien lluitar pel bàndol dels pirates sinó pel bàndol dels honrats.



Tom Redruth: És el servent de l'Hisendat i és un dels primers homes honrats en morir a la novel·la.