Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el viento en los sauces. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el viento en los sauces. Mostrar tots els missatges

Compare and contrast this two photos...




De tots els llibres que ens hem llegint fins ara, hi ha dos que estan protagonitzats per animals. El primer que vam llegir és “El viento en los sauces” i el segon, que tot just acabem de llegir, és El llibre de la jungla.



Com ja he dit, en tots dos llibres apareixen una sèrie de situacions, aventures, etc. protagonitzades per animals, però entre aquests dos llibres les diferencies que hi podem trobar no són poques.



Per començar, “El viento en los sauces” presenta un tipus d’animals més proper per nosaltres, en certa manera, ja que aquests es poden trobar prop d’una riba d’un riu o al bosc, en canvi, més difícil que trobar a un “Topo, un Ratón de Agua, un Tejón i una Nutria” seria anar a buscar una pantera, un os morrut, una serp pitó, un tigre, uns simis, una foca blanca, una mangosta i alguns elefants entre d’altres. Tots el animals que apareixen al Llibre de la jungla, ens són més llunyans precisament perquè molts d’ells viuen a la jungla (o prop d’ella) i com que hi viuen, el nostre accés a ells és menys òptim. Per tant, amb això trobem una altra diferència entre els dos llibres, aquesta és que els animals estan situats i viuen en diferents espais o llocs. Està ben clar que a simple vista sembla que els protagonistes de “El viento en los sauces” visquin en un lloc més tranquil, amb més serenitat, més proper al que nosaltres podem estar acostumats, en canvi, els animals de la selva conviuen en un lloc més hostil, hi ha lluites, vida i mort, on fan una vida completament diferent a la del “Topo” & Co.



Encara que tots els animals comparteixen la característica de tenir qualitats antropològiques donat que per exemple en El llibre de la jungla, els habitants de la selva tenen una llei, la de la jungla, aquesta l’han de complir o són castigats; a més hi ha un mestre, algú que ensenya aquesta llei donat que s’ha d’aprendre. Com en una comunitat, a la selva hi ha tot tipus d’animals que en l’ocasió requerida, i amb una petició amb un vocabulari adequat, no dubten en prestar-te la seva ajuda. Per l’altra banda, en “El viento en los sauces” és impossible no veure que els personatges, encara que són animals, es comporten com a persones, fan activitats que fem les persones, viuen com a persones, es relacionen com a persones, etc. En El llibre de la jungla, els animals mai no arriben a ser persones disfressades amb pell i careta d’animal donat que moltes vegades es present la separació entre l’home i aquests, al contrari que a “El viento en los sauces”, ja que animals i persones estan posades al mateix graó (les persones parlen per exemple amb el Sapo tan tranquil·lament, com si fos alguna cosa normal).



A la història de Mowgli, es té en compte el món exterior, i això passa també a la resta del llibre, mai és un espai tancat o petit. Per als animalons de la riba del riu únicament existeix el seu estimat riu i, com a molt, el bosc salvatge, però en moltes ocasions han deixat caure que no val la pena anar-se’n lluny d’allí i deixar-ho tot enrere.



Es pot veure que alguns dels atributs dels animals que apareixen a la novel·la de Graham són compartits per algun protagonista animal dels de Kipling, com per exemple: Bagheera és valenta com també ho és el Ratón de Agua i també és en certa manera una mica reservada com ho és el Tejón. La Nutria per la seva banda, és amigable i protectora amb el seu fill perdut, igual que la mangosta Rikki-Tikki-Tavi ho és amb la família que l’acull a la seva casa.
Per acabar, la principal diferencia entre els animals d’un i l’altre llibre, penso que és el fet que a “El viento en los sauces” tota l’essència dels animals, tota la seva figura està infantilitzada, en canvi, els animals de El llibre de la jungla semblen més reals, no estan infantilitzats, quan estan alegres, ho estan, quan algun company necessita ajuda, l’ajuden, quan han de matar, maten; en certa manera, penso que són més reals pel fet que el seu habitat és més real.

El viento en los sauces


Un cop abandonat el país d'Oz gràcies a les sabates platejades (o vermelles) ens endinsem cap a una altra aventura. Deixem Kansas enrere per anar a parar en mig del paisatge silvestre angles. Allà, es on coneixerem les aventures d'uns personatges que viuen plàcidament envoltats per la natura, i es que no ens estranya res que hi visquin tant bé, perquè encara que estiguin una mica personificats (adopten característiques humanes), no deixen de ser animalons.




El viento en los sauces


En aquest llibre, "El viento en los sauces" apareixen bastants personatges, com els que s'esmenten a continuació. Cal a dir, que tots tenen característiques diferents, ja siguin físiques (donat que són diferents animals) com psíquiques (personalitat). Uns, viuen prop (uns més que d'altres) de la seva estimada riba del riu, altres sota terra i altres al bosc salvatge.

Segons l'autor d'aquesta novel·la, d'alguna manera es veuen reflectides, gracies als personatges, les diferents classes socials angleses: la alta, representada pel Sapo; la mitjana representada pel Ratón de agua i el Tejón i la classe baixa es troba representada pel Topo.

Quin adjectiu s'adiu més bé a cadascun dels personatges d'aquest llibre?

Topo: Sincer i negatiu.

Ratón de agua: Savi i valent.

Sapo: Capritxós i alegre.

Tejón: Tímid i amb bon cor.

Nutria: Amigable i protectora.

El viento en los sauces


4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que té en el llibre.
“- Excelente sugerencia - dijo el ratón de agua, y salió corriendo hacia su casa.
Una vez allí sacó su cesta de la merienda y preparó una comida sencilla, en la que, recordando el origen y los gustos del forastero, tuvo el detalle de incluir una larga barra de pan francés, una salchicha que olía de lejos a ajo, un trozo de queso que cantaba de tan curado como estaba, y una botella de largo gollete recubierta de rafia, que contenía rayos de sol condensados, cosechados y embotellados en lejanas colinas del Sur. Cargado con todo ello volvió rápidamente al sendero, y según iban sacando las cosas de la cesta y poniéndolas en la hierba de la cuneta, los cumplidos con que el viejo lobo de mar celebraba su buen gusto y criterio le hicieron ruborizarse de placer.” (Pàg.224-225)

“Luego entró un momento en el carromato y volvió con un gran plato de hierro, un cuchillo, una cuchara y un tenedor. Inclinó un poco la olla, y un copioso torrente de estofado caliente y sustancioso se vertió gorgoteando en el plato. Era sin duda el estofado más suculento del mundo, pues estaba hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos, pavos, pintadas y unas cuantas cosas más. El Sapo se puso el plato en el regazo, casi llorando de gozo, y comió y comió y comió hasta hartarse, y cuando acabó pidió más, y luego más, y el gitano se lo sirvió sin rechistar. Le pareció que no había desayunado tan bien en toda su vida.” (Pàg.250)

En el primer paràgraf trobem que els dos ratolins mengen el que podria ser un bon dinar de pícnic, una mica de pa, formatge (com no... donat que són ratolins) i una mica de vi, ja que és un bon complement per a dinar, és un plaer per al mariner sobretot si és del sur.
En el segon paràgraf veiem que el dinar es completament diferent que l’altre. Encara que els dos dinars són a l’aire lliure, aquest àpat que fa el Sapo té més categoria. Si es diu que té més categoria és precisament pels detalls tals com el plat i tots els coberts, a més, el gitano li prepara un estofat (i aquest està replet de condiments). Potser, la diferencia dels dos dinars és qui se’ls menja donat que el dinar de més “categoria” és per al Sapo, el que representa la classe social més alta, mentre que el ratolí, que representa la classe mitjana s’apanya amb un casolà i ben preparat pícnic.

La funció que té la majoria del menjar en aquest llibre és per a proporcionar estones de reunió dels diferents animals, a més, en aquestes petites reunions que fan mentre dinen, esmorzen o sopen, s’expliquen experiències, aventures, es comparteixen fets, etc. amb això es vol remarcar la importància d’aquests moments. A més, la funció dels menjars en aquest llibre també és per, evidentment, satisfer la necessitat fisiològica de sufocar la fam i encara hi ha una altra funció més que l’autor va atribuir al menjar. Ell, apostava en aquest llibre per una vida senzilla, al camp, rodejat per la gent que estimes (amics) i gaudint d’una bona vida. A més, una cosa que sembla ser que l’autor hi fiqui èmfasi és el no buscar coses rebuscades, no buscar el protagonisme, la fama, el poder, simplement gaudir de la vida i dels petits plaers que ens dóna. Aquests petits plaers es troben representats pel menjar. En aquesta novel·la, en definitiva, Grahame proposa una vida on els plaers senzills s’oposen a la vanitat irreflexiva.



5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
“Pero el Topo no le escuchaba ya. Absorto en la nueva vida en la que se estaba internando, embriagado con los destellos, las ondas, los olores y los sonidos y la luz del sol, dejaba arrastrar una pata por el agua mientras soñaba despierto largos sueños. El Ratón de Agua, que tenía buen corazón, siguió remando acompasadamente y evitó molestarle.” (Pàg.28)

El viento en los sauces

1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina.
1.“aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos. (Pàg.22)

2.“Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningún otro. Lo que él no tiene, no merece la pena tenerse y lo que él no sabe, no merece la pena saberse.” (Pàg.29)

3.“luego se volvieron los tres a un tiempo y se encaminaron rápidamente hacia casa, hacia la luz del fuego y las cosas familiares sobre las que se reflejaba, hacia la voz del río que sonaba alegremente al otro lado de la ventana, el río que conocían y en el que confiaban fuera cual fuera su humor, pues nunca les daba miedo ni sorpresas desagradables.” (Pàg.109)

2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”.
El títol d’aquest llibre té relació amb el seu capítol 7. En aquest capítol tan diferent i màgic apareixen les paraules de vent i surten els salzes (aquests estan situats en una illa). En aquest capítol trobem a Pan tocant una música amb la seva flauta i cantant una cançó que el Ratolí pot sentir a traves del vent, si aquest llibre es diu així, diria que és precisament per donar-li aquest toc màgic d’aquest ésser mitològic (Pan) i per a fer-lo més poètic, alhora de fer constar l’amor pel món natural o natura.

3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer àlbum del grup Pink Floyd.
A la tapa de l’àlbum debut de la banda anglesa Pink Floyd, es pot veure el títol següent: “The Piper at the Gates of Dawn” o el que es el mateix “El flautista a les portes del Alba”. Es veu que el cantant d’aquesta banda, Syd Barret, li va voler ficar aquest nom al disc per a homenatjar el llibre de “El viento en los Sauces” donat que era un dels llibres de capçalera que li agradaven.

Opinió personal

El viento en los sauces
Aquest llibre era un dels quals no coneixia res de la seva història, com tampoc sabia amb certesa de que podia tractar. Així com a l'Illa del tresor, encara que no coneguis el relat ja es sap per on anirà el llibre, amb aquest no ho podia endevinar. Al principi, aquest llibre se'm va fer una mica pesat donat que no m'entusiasmava molt conèixer les aventures del "Topo" i el "Ratón de agua". Després van aparèixer més personatges (el "Tejón", el "Sapo" i la Nutria) i vaig continuar llegint la novel·la. Cada cop em va començar a agradar una mica més i ja no es feia del tot avorrida gràcies a les aventures del "Sapo". Potser, el fet que no m'enganxes des d'un bon principi aquesta història és perquè no hi havia una meta, algun lloc a on arribar, un propòsit, fer un camí per alguna cosa; en canvi, en els altres llibres sí. A l'Illa del tresor, en Jim se'n va per trobar el tresor, a Peter Pan hi ha algú a qui derrotar i al Màgic d'Oz la Dorothy intenta tornar a casa, en canvi, en "El viento en los sauces" els protagonistes sí que viuen aventures, però les viuen pel simple fet que és un altre dia diferent.

Biografia de l'autor



Kenneth Grahame (1859-1932), escriptor britànic, nascut a Edimburg (Escòcia), bressol de grans escriptors. El seu pare, advocat, pertanyia a una vella família escocesa. En els seus primers anys, va viure amb la seva família en les terres altes de l'Oest. Quan la seva mare va morir d'escarlatina en 1864, els quatre nens, degut al fet que el seu pare no podia fer-se càrrec, van anar a viure amb la seva àvia materna en una gran casa de camp, “The Mount” al poble de Cookham Dene, Berkshire. El record de la gran mansió pròxima al Tàmesi li acompanyarà sempre. Va Voler entrar més tard en Oxford, però la seva família va renunciar a finançar-li els estudis. En 1879 va entrar a treballar en el Banc d'Anglaterra, del que va arribar a ser director en 1898.
Mentre treballava en el banc va començar a escriure breus peces de ficció, com a passatemps. Va contribuir amb alguns articles als diaris St. James Gazette, W.I. Henley's National Observer i The Yellow Book. Les històries de Grahame sobre un grup de nens orfes van ser publicades en Pagan Papers (1893). En 1895 va aparèixer The Golden Age, una col·lecció d'esbossos dels seus treballs publicats. La seva obra va continuar amb Dream Days en 1898, que va incloure el conte més famós de Grahame, “El drac mandrós” (The Reluctant Dragon). Va Ser designat secretari en el Banc i en 1899 es va casar amb Elspeth Thomson. Grahame va escriure parts de The wind in the willows (El viento en los sauces) al principi en forma de cartes al seu fill Alistair. Aquest llibre és una fantasia de talps, rates i altres animals del camp anglès basada en els contes que Grahame contava al seu fill perquè es dormís. El llibre va aparèixer en 1908. També va compilar The Cambridge Book of Poetry for Young People (1916) i, finalment, es va retirar del banc després de publicar la seva obra més important.

Fitxa tècnica del llibre



Títol: El viento en los sauces.

Autor: Kenneth Grahame.

Traductor: Juan Antonio Santos.

Il·lustradores: Ernest H. Shepard & Arthur Rackham.

Editorial: Valdemar.

Nº Edició: Primera.

Lloc d'edició: Madrid.

Any d'edició: 2008.

Argument: Cansado de la limpieza de primavera, Topo se fue de su casa y conoció al que seria su nuevo amigo, el Ratón de agua. Se instaló en la casa de este y juntos continuaron con su vida sencilla. Ratón, que vivía al lado del río, presentó a Topo otros grandes amigos: Tejón, Sapo, Nutria, etc. Todos estos simpáticos animales pasaran por un sin fin de situaciones que irán apareciendo a su paso hasta acabar todos de nuevo reunidos en el río.