Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris màgic d'oz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris màgic d'oz. Mostrar tots els missatges

Màgic d'Oz


Dorothy: És una nena que viu a Kansas amb els seus oncles i el seu gosset, el Totó. Dorothy, des del primer moment que posa el peu al País d’Oz vol de totes totes trobar el camí que la porti un altre cop a casa.

Espantaocells: És el primer amic que s’incorporarà al viatge de la Dorothy. Ell, també viatjarà cap a la ciutat de les Maragdes per demanar alguna cosa al gran i poderós màgic d’Oz. L’Espantaocells pensa de sí mateix que és una persona “estúpida”, al no tenir cervell, no pot pensar i realment, al llibre podem constatar que no es així donat que és ell en moltes ocasions qui salva als nostres amics gràcies al seu enginy.

Llenyataire de llauna: Aquest és el segon personatge que acompanya a la Dorothy en el seu camí per a veure al mag. El Llenyataire, que una vegada havia estat de carn i ossos ara transformat en una gran pesa de llauna amb forma humana, vol demanar al màgic d’Oz que li doni un cor. Ell afirma que no pot estimar ni sentir res, cosa que tampoc és veritat donat que sempre està plorant perquè en ocasions sent llàstima pels altres.

Lleó poruc: És l’últim company de viatge que té la Dorothy i igual que els altres dos, el Lleó també demanarà alguna cosa al mag. Aquest demanarà tenir valor ja que segons ell és un lleó molt poruc que sempre té molta por. Penso, que si realment tingues tanta por i no fos valent no hauria pogut realitzar actuacions tals com saltar el vall que els separava de aconseguir arribar a la ciutat de les Maragdes. Per tant, el Lleó poruc va a buscar una cosa que realment ja posseeix.

Opinió personal

El màgic d'Oz
El següent llibre que hem tingut que llegir és el Màgic d'Oz. Aquest llibre, tot i conèixer la història abans de llegir-lo, no m'ha resultat gens pesat. Considero que és un llibre entretingut, ple d'aventures i continguts interessants. El Màgic d'Oz, dóna una gran importància al grup, grup que ajuda, grup que recolza, grup que està amb tu en els moments en que el necessites. També, parla de carències, de fet, cadascú dels personatges del Màgic d'Oz no s'adonen que estan buscant alguna cosa que ja tenen. Per tant, aquest llibre invita una mica, ja sigui a grans com a petits, a aquesta reflexió.

Biografia de l'autor


L. Frank Baum va néixer en Chittenango, Nova York, va tenir el seu origen dintre d'una devota família Germana (per part de pare) i Escocesa-Irlandesa (Per part de mare), sent el setè de nou fills. Benjamin Baum va ser un pròsper home de negocis, qui va fer la seva fortuna en els camps petroliers de Pennsylvania. Frank va créixer en la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una espècie de paradís. Des de molt petit va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un nen malaltís i fantasiós, i els seus pares van pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament desastrosos a l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa.


Frank va començar a escriure sent molt nen, potser a causa de la seva fascinació per la impremta. Ans més tant, va començar la seva dedicació al teatre, una activitat que ho fascinava i que en diverses ocasions ho va dur al fracàs i gairebé a la ruïna. L’any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la criança d'aus, i en 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book ofoff the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management ofoff the Different Varieties ofoff Hamburgs, dedicat a la criança del pollastre d'Hamburg. L'any 1880, el seu pare li va construir un teatre a Richburg, a l'estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Al juliol de 1888, Baum i la seva esposa es traslladar a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, Baum's Bazaar. Al 1891 després de la fallida del periòdic que editava, la parella i els seus quatre fills es van traslladar a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial en el Evening Post. Al 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes. Al 1899 Baum es va associar amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (Pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, convertint-se en el llibre per a nens més venut de l'any. Al 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravellós mag d’Oz que va ser un gran èxit de crítica i comercial, a més, va ser el llibre per a nens més venut durant els dos anys posteriors a la seva publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d’Oz. Dos anys després de la publicació del Meravellós mag d’Oz, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir una versió teatral musical. Amb l'èxit del llibre i de l’obra de teatre del Mag d’Oz, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i al 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels més fluixos de Baum, i el seu fracàs va refredar les relacions amb Denslow. Va ser la seva última col·laboració que van fer. Al 1914, havent-se traslladat a Hollywood uns anys abans, Baum va començar la seva carrera com a productor cinematogràfic amb la creació de la companyia The Oz Film Manufacturing Company. Finalment, Baum va morir el 6 de maig de 1919, als 62 anys d'edat.

Màgic d'Oz


3.El camí de les rajoles grogues.

Un dels símbols més coneguts de la història del màgic d’Oz, a part de les sabates vermelles, és el camí de rajoles grogues. Crec que no és que sigui coincidència que sigui un camí fet amb rajoles, com tampoc que sigui de color groc. Un camí que creua boscos, prades, etc. no és molt normal que estigui recobert de rajoles, però aquest sí. Potser és perquè aquest camí en qüestió ho requereix, és massa important com per a ser únicament de terra, pols i pedres. A més, penso que si és de color groc no és per altra cosa que per que sigui vistós. Com ja he anomenat abans, aquest camí de rajoles grogues és molt important pels nostres amics del llibre, per tant, convé moltíssim que aquest es pugui reconèixer amb facilitat a molta distància.

El camí de les rajoles grogues, cal a dir que si hi ha un camí és que hi ha algun destí on es pretén arribar, de fet, això és ben cert donat que els quatre components del grup (la Dorothy (i el Totó), l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó) volen aconseguir alguna cosa, tenen un objectiu. Per tant, podem afirmar que sí que hi ha un destí, el camí de les rajoles grogues serà qui ens permetrà arribar a aquest, per això és tant important.

Aquest camí, podria simbolitzar la vida, de fet, un camí sempre m’ha semblat un símbol de la vida. Sempre té un principi, tothom comença per un lloc i finalment després d’haver-lo recorregut, arribes al final d’aquest i al teu destí. Com a la vida, aquest camí cap a veure el Mag d’Oz té els seus entrebancs, però encara que semblin difícils superar-los, amb els que tens al teu constat, penso que tots es poden superar.

Cal destacar que en la novel·la, els quatre amics no sempre segueixen aquest camí de rajoles grogues. Hi ha moments en que han de deixar-ho enrere o no el troben perquè s’han desviat.


El recorregut que fan els quatre protagonistes comença quan la Dorothy arriba a el país dels Mastegaires (l‘Oest). Vol tornar a casa i la Bruixa del Nord, que és una bruixa bona, li aconsella que vagi a veure al gran Màgic d’Oz. Per saber on para això, la Bruixa li aconsella que segueixi el camí de les rajoles grogues i aquest el portarà cap a la seva possible esperança de poder tornar a Kansas amb els seus oncles. Comença a emprendre el camí per terres dels Mastegaires fins que arriba a un camp de blat de moro. És allí on coneix al que serà el seu primer company de viatges. Els dos reprenen el camí donat que l’Espantaocells vol un cervell, i Oz li podrà aconseguir un. Al arribar a un bosc, el camí empitjora una mica, hi ha rajoles trencades i per això l’espantaocells cau cada dos per tres. És en aquest bosc hi ha una caseta, i serà prop d’aquesta on coneixeran el seu tercer company de viatge, el Llenyataire de llauna. Tots tres continuaran fent camí donat que el Llenyataire de llauna vol un cor per poder estimar i pensa que Oz li podrà donar un. El camí bosc a traves encara estava pavimentat de rajoles grogues, però ara damunt seu es trobaven un munt de branques i fulles del bosc. Serà en aquest moment del viatge quant apareix en escena l’últim company de viatge de la Dorothy, el Lleó poruc. Aquest s’afegirà als altres perquè vol que Oz li proporcioni valor.

El primer problema va venir a continuació, es van trobar amb un vall que travessava el camí. Era molt llarg, per tant no el podien esquivar, l’única solució era saltar per damunt. Gràcies al Lleó, els nostres viatgers van poder travessar-lo. Però van ensopegar amb un altre i aquest no es podria saltar per tant, els nostres amics van decidir fer un pont per a poder travessar-lo. A continuació, van seguint fent camí fins que un riu molt ample els impedia el pas. Entre tots van construir un rai per a poder travessar-lo, però la corrent va fer que els nostres amics es desviessis d’allà on volien anar, a més, l’Espantaocells es va quedar clavat allà al mig del riu. Després de rescatar-lo i tornar a ser els quatre viatgers en busca de la Ciutat de les maragdes, van decidir que tenien que retrobar el camí de les rajoles grogues. Abans de trobar-lo, van ensopegar amb tota una prada plena de roselles que van causar algun que altre problema als nostres amics. Un cop superats, van continuar fent camí per retrobar el camí de les rajoles grogues que finalment van tornar a trobar. Aquest el van seguir fins arribar a la Ciutat de les Maragdes.

Després d’arribar a la Ciutat de les Maragdes, la aventura dels nostres amics encara no ha finalitzat donat que Oz els diu que si no maten a la malvada Bruixa de l’Oest, ell no els hi concedirà allò que desitgen aconseguir, per tant, els nostres amics es ficaran en ruta cap a l’oest. En aquest nou tram d’aventura el camí de les rajoles grogues no els hi serveix donat que no els pot guiar cap a les terres dels Parpellols. Els nostres amics, un cop matat a la bruixa de l’Oest, tornaran a la Ciutat de les Maragdes per a que Oz compleixi la seva promesa. Oz no resulta ser, qui els nostres amics havien cregut, així que Dorothy ha de buscar una altra manera de poder tornar casa. Els quatre amics decidiran anar al sud on es troba Glinda, una bruixa bona que ajudarà a Dorothy a aconseguir allò que realment desitja, tornar a casa.

Màgic d'Oz

2.Les bruixes i les fades al màgic d’Oz. Com les caracteritza físicament i psicològicament l’autor? Busca entre les frases del text tres atributs o adjectius de cadascuna d’elles.

En el llibre El màgic d’Oz apareixen quatre bruixes, les quals, fan referència als punts cardinals. Així, trobem la bruixa del nord, del sud, de l’est i de l’oest. A més d’aquestes bruixes, algunes de les quals són bones i d’altres dolentes, trobem a un bruixot o mag anomenat Oz.

Sempre que es parla de bruixes, cal a dir que tothom ja té una imatge al cap de com poden ser físicament, al igual que es coneix la seva personalitat A la pel·lícula que es va fer sobre aquest llibre, apareixen, com és lògic, les bruixes del país d’Oz. La primera no la podem veure físicament donat que solament li veiem els peus, les altres bruixes, les dos bones i una dolenta, sí que podem saber el seu aspecte físic i també el psicològic (la seva personalitat).

Mentre que a les bruixes d’aquest llibre se’ls hi mantenen tant els aspectes físics com psicològics (la bruixa bona és bona, la dolenta vol matar a la Dorothy sempre...), serà el bruixot qui al principi es manifestarà amb un caire fatxenda i acabarà suplicant als nostres amics per a que guardin el seu secret; també, serà ell qui es mostrarà amb aspectes físics diferents del que és el seu en realitat.

Què ens explica L. Frank Baum de les diferents bruixes d’Oz en aquest llibre?

Bruixa del nord:

Físicament (aparença): “el capell de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants” (pàg.16), “tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada” (pàg.17), “va respondre la petita dama rient” (pàg.18).

Psicològicament (personalitat): “Sou molt amable” (pàg.18), “jo sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19), “ho sé de bona tinta, perquè jo mateixa en sóc una i no em puc equivocar” (pàg.19).


Bruixa del Sud:

Físicament (aparença): “La van trobar ben bonica i jove” (pàg.205), “tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles” (pàg.205), “Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia” (pàg.205).

Psicològicament (personalitat): “En tot el país d’Oz només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg.19), “Ara veig que sou ben bé tant bona com bonica!” (pàg.208), “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut amb ella i els seus amics” (pàg.210).


Bruixa de l’est:

Físicament (aparença): “sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes” (pàg.18), “quant van veure que la Bruixa de l’Est era morta” (pàg.19), “Era tan vella que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg.21).

Psicològicament (personalitat): “T’estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l’Est” (pàg.17), “només que no sóc tant poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí” (pàg.19), “Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia” (pàg.19).


Bruixa de l’oest:

Físicament (aparença): “La malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot” (pàg.117), “sovint la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà” (pàg.127), “de la mossegada no en sortí ni una gota de sang, era tant dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys” (pàg.127).

Psicològicament (personalitat): “Més irritada que mai, va fer sonar dues vegades el seu xiulet d’argent” (pàg.118), “però era una bruixa molt poderosa, tant com malvada” (pàg.121), “La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca” (pàg.128).


Per acabar, dir que existeix algun element contraposat entre les bruixes dels diferents punts cardinals. Així com el nord i el sud són punts cardinals contraposats, la bruixa del nord es vella, tot el contrari de la del sud. També, passa igual amb les de l’est i l’oest, la de l’est és la que menys apareix a la història, en canvi la de l’oest és amb la que més temps passen els nostres protagonistes.

Màgic d'Oz

1.Explica com es justifica aquesta frase al màgic d’Oz: S’ha d’educar sobre les relacions en lloc de fer-ho sobre objectes aïllats.

En tots els llibres que portem llegits fins ara, es dóna molta importància a les relacions, relacions afectives com per exemple en el cas de Peter Pan, estaríem parlant de la relació maternal (mare-fill). En aquest llibre, es dóna molta importància al grup, les relacions que hi apareixen són relacions entre els personatges que formen el grup. La Dorothy arriba al país d’Oz, no sap on està, no sap res d’aquest indret, no ha estat mai, però es va trobant a diversos personatges molt particulars que juntament amb ella crearan un grup. Tots quatre són molt diferents i també tenen un objectiu diferent, però tots saben com enriquir-se dels seus companys de grup. Quan en mig del viatge hi ha un problema o obstacle que sembla que ho ensarronarà tot, surt un membre del grup que ho soluciona, exemples: quan hi havia el vall, el Lleó transporta d’un salt als seus amics a l’altra banda, sense lleó, allí s’hauria acabat el viatge. Sense llenyataire i espantaocells la Bruixa de l’Oest hauria matat a la Dorothy, en Totó i el Lleó. Si la Dorothy no hagués matat a la Bruixa de l’Oest, cap dels seus amics ni ella mateixa hauria arribat a aconseguir el que volia.

Per tant, podem dir que cap dels nostres amics podria haver aconseguit el seu objectiu fent sols el camí, necessitaven recolzar-se en el grup tot aportant tot lo bo de cadascú per tirar endavant i arribar fins a on ells volien arribar.

Fitxa tècnica


Títol: El màgic d'Oz.

Autor: L. Frank Baum.

Traductor: Ramon Folch i Camarasa.

Il·lustrador: Ignasi Blanch.

Editorial: La Galera.

Nº Edició: Segona.

Lloc d'edició: Barcelona.

Any d'edició: 2005.

Argument: La Dorothy, una nena que viu amb els seus oncles a Kansas, es transportada juntament amb el Totó (el seu goset) per un cicló al país d'Oz. Un cop arribat a aquest, buscará el camí per tornar a casa juntament amb els diferents amics que anirà fent durant el magnífic viatge. La Dorothy i els seus tres amics viuran un seguit d'aventures apasionants per veure al gran màgic d'Oz, qui serà l'esperança de la nena per a poder tornar a casa.

We have to see the wizard, the wonderful wizard of Oz


Un cop finalitzat el nostre viatge per les terres del "Pais de Nunca Jamás" em disposo a començar una altra aventura. Aquest cop em situaré a Kansas (als USA), però segurament no em ficaré molt cómoda donat que l'aventura no comença pròpiament en aquest estat, sinó al país d'Oz. Igual que la Dorothy i el Totó, viure grans aventures en aquest peculiar país i podré inclús conèixer a uns personatges una mica peculiars. Així, des d'aquest moment, em disposo a emprendre el viatge per trobar al gran Màgic d'Oz tot entonat la cançó de: Somewhere over the rainbow skys are blue, o si preferiu: We have to see the wizard, the wonderful wizard of Oz.




PD: A part del llibre, s'han fet algunes altres representacions d'aquesta història, i com no, també s'ha fet una pel·lícula.